Denominacions de productes tèxtils i etiquetatge

No fa gaires dies, vaig rebre l'encàrrec d'elaborar un informe del Parlament Europeu sobre Denominacions de productes tèxtils i l'etiquetatge relacionat. Es tracta de pronunciar-se sobre la proposta de la Comissió Europea (CE) de revisar la legislació comunitària en la matèria. Ahir mateix vam poder fer el primer intercanvi de punts de vista a la Comissió de Mercat Interior i Protecció dels Consumidors, on vaig presentar un document de treball per iniciar la discussió.

Pot semblar un tema àrid, però en canvi penso que és de gran importància per fer la indústria europea competitiva davant dels mercats asiàtics i, sobretot, per fer que els consumidors europeus poguem decantar-nos per productes sostenibles. A Catalunya, el sector tèxtil ha tingut històricament una gran importància. Jo mateix, de petit, em movia sovint entre els patrons de cartró fets a mà per a pantalons i camises d'una empresa familiar de confecció que ja no és; sempre m'impressiona veure les colònies tèxtils abandonades a la Vall del Llobregat. Hem de fer que el que queda d'aquesta indústria a casa nostra es mantingui i, si és possible, que s'expandeixi en el futur: és un objectiu possible si ens concentrem en la producció de qualitat.

La proposta de la CE conté dos elements principals. En primer lloc, es proposa reduir el temps i la complexitat dels tràmits del procediments de l'autorització de noves fibres. En segon lloc - i per aconseguir l'objectiu ja esmentat- planteja convertir les tres directives existents en un reglament. Com que els reglaments, a diferencia de les directives, són d'aplicació directa, s'evitaria així que les legislacions nacionals hagin de de ser revisades cada vegada que s'aprova una nova fibra en l'àmbit comunitari.

En definitiva, la CE aposta per la simplificació (menys costos administratius per a les empreses i una posada en el mercat dels nous productes més ràpida) i aboga per limitar la revisió a aquests aspectes, per no caure, precisament, en un procés complexe pel que fa a la revisió mateixa.

Com a ponent de l'informe del Parlament penso, en canvi, que no s'entendria que no aprofitessim la ocasió per adaptar la legislació a l'evolució que ha fet el sector en els darrers anys. De fet, si no ho féssim, distorsionariem el bon funcionalment del mercat i fariem els consumidors més vulnerables. Us explico a continuació les meves raons.

Sens dubte, la competitivitat de les empreses tèxtils europees passa per fomentar la innovació. Fer més àgils els procediments per a la inclusió de productes nous i de qualitat és una mesura molt últil, però no pot ser l'única en aquest camp.

La competitivitat del sector a Europa, a més, no es deriva únicament de la qualitat o de les propietats intrísiques dels productes locals i de com això ajuda a pujar fre a productes d'importació, fabricats massivament i venuts a preus més baixos. Cada vegada més, el consumidor europeu fa intervenir un altre element en la tria: busca productes sostenibles, pensant en la pròpia salud i en el respecte al medi ambient. Europa ha de posar-se al capdavant d'aquest tipus de producció.

Els consumidors hem de poder tenirm per exemple, informació unificada a nivell europeu sobre les recomanacions de rentat (pensem en l'estalvi d'aigua i productes de neteja!); hem de poder saber on han estat produïts els diferents components de les fibres i quin camí han seguit fins al lloc de venda; hem de poder optar per productes orgànics fácilment identificables.

I que m'en dieu dels problemes de salut que poden generar algunes fibres? Les al.lèrgies són un problema en augment en la nostra societat i cal que estiguem segurs que els teixits que comprem no ens exposen a aquest risc.

En definitiva, cal preparar la indústria europea per a compradors cada cop més exigents, els mateixos que al capdavall la poden fer viable davant de produccions més indiscriminades d'altres zones del món.

Recursos col.lectius per a la defensa dels consumidors

Els drets dels consumidors sovint no resulten prou ben protegits perquè moltes transaccions a Europa ténen avui una naturalesa transfronterera. La Comissió Europea i el Parlament Europeu treballen per un sistema que faciliti que els consumidors de diversos països puguin agrupar-se per defensar les seves reclamacions. A la sessió plenària de la setmana passada vam poder debatre la qüestió. Tal com va dir la nostra coordinadora de Mercat Interior, Evelyne Gephardt, la majoria de gent no aniria a judici per sis o set euros de més mensuals a la factura del telèfon, però en canvi, quan molta gent amb el mateix problema s'agrupa, es pot iniciar un preocediment de reclamació i compensació amb moltes garanties d'èxit. Per la meva banda, vaig exposar així la meva visió:

"Señor Presidente, en un mercado sin fronteras como el europeo, es importante que, aparte de velar por el buen funcionamiento de la competencia, nos preocupemos con igual celo de la protección de los consumidores.

A lo largo de medio siglo, las barreras para los productos han ido cayendo, pero, en buena medida, estas barreras siguen en pie para los consumidores.

Las prácticas comerciales abusivas a menudo no son denunciadas por los consumidores ni perseguidas por las organizaciones de consumidores porque existe la consciencia de la dificultad de obtener compensación.

El recurso colectivo permite aunar esfuerzos en los casos en que existen muchos afectados, y ofrece una perspectiva mucho mayor de alcanzar una reparación. Por la naturaleza transfronteriza de buena parte de las transacciones económicas en la Unión Europea, este derecho al recurso colectivo no se puede circunscribir a los ámbitos nacionales.

Necesitamos una verdadera iniciativa de alcance europeo, algo que, para ser efectivo, entrañará un cierto grado de armonización o acercamiento entre los sistemas nacionales existentes. El modelo a elegir debe tener como objetivo facilitar el acceso a los consumidores al sistema, evitar las cargas exageradas y la burocratización.

Considero, por lo tanto, que se deberían privilegiar los mecanismos de solución alternativa de conflictos, por ser los que ofrecen más agilidad, y también los procedimientos judiciales simplificados con costas reducidas."