Multilingüisme

Fa només uns moments, hem obtingut una gran victòria a l'hemicicle del Parlament Europeu. La Maria Badia n'ha estat la principal artífex, proposant una resolució alternativa a l'informe del diputat popular Graça Moura titulat Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment” (A6-0092/2009) . El text alternatiu havia rebut l'adhesió de de diversos grups polítics, que veien molts problemes en el text original del ponent. En el vot, una majoria de diputats han donat suport a la proposta de la Maria.

Se m'han posat els pels de punta quan, al plenari, Graça Moura ha intentat defensar-se de la resolució alternativa dient que "els nacionalismes exhacerbats" volien aigualir-li el text i portar les seves batalles al Parlament Europeu. Tot al contrari: els diputats populars espanyols havien introduit esmenes en l'informe que qüestionaven de dalt a baix la política lingüística a Catalunya, a partir d'una suposada defensa al dret dels pares a escollir la llengua en la que volen escolaritzar els seus fills.

Els populars volien subvertir així el que han estat i són les principals virtuds del model català, un model que resulta prodigiós -malgrat la molta feina que queda per fer- si mirem la situació ens molts altres indrets d'Europa. Primer pilar del nostre model, la cohesió social: la llengua catalana és avui un patrimoni comú de tots els catalans, dels que la parlen i dels que no la parlen. Segon pilar, el nostre model treballa per objectius vàlids per a tothom: garanteix, al final de l'escolarització, el coneixement del català i del castellà. En base al principi de subsidiarietat, correspon al nostre poble, a les nostres institucions, el decidir de quina manera i amb quins ingredients s'assoleixen aquests objectius i es preserva la nostra ben guanyada cohesió social.