Denominacions de productes tèxtils i etiquetatge

No fa gaires dies, vaig rebre l'encàrrec d'elaborar un informe del Parlament Europeu sobre Denominacions de productes tèxtils i l'etiquetatge relacionat. Es tracta de pronunciar-se sobre la proposta de la Comissió Europea (CE) de revisar la legislació comunitària en la matèria. Ahir mateix vam poder fer el primer intercanvi de punts de vista a la Comissió de Mercat Interior i Protecció dels Consumidors, on vaig presentar un document de treball per iniciar la discussió.

Pot semblar un tema àrid, però en canvi penso que és de gran importància per fer la indústria europea competitiva davant dels mercats asiàtics i, sobretot, per fer que els consumidors europeus poguem decantar-nos per productes sostenibles. A Catalunya, el sector tèxtil ha tingut històricament una gran importància. Jo mateix, de petit, em movia sovint entre els patrons de cartró fets a mà per a pantalons i camises d'una empresa familiar de confecció que ja no és; sempre m'impressiona veure les colònies tèxtils abandonades a la Vall del Llobregat. Hem de fer que el que queda d'aquesta indústria a casa nostra es mantingui i, si és possible, que s'expandeixi en el futur: és un objectiu possible si ens concentrem en la producció de qualitat.

La proposta de la CE conté dos elements principals. En primer lloc, es proposa reduir el temps i la complexitat dels tràmits del procediments de l'autorització de noves fibres. En segon lloc - i per aconseguir l'objectiu ja esmentat- planteja convertir les tres directives existents en un reglament. Com que els reglaments, a diferencia de les directives, són d'aplicació directa, s'evitaria així que les legislacions nacionals hagin de de ser revisades cada vegada que s'aprova una nova fibra en l'àmbit comunitari.

En definitiva, la CE aposta per la simplificació (menys costos administratius per a les empreses i una posada en el mercat dels nous productes més ràpida) i aboga per limitar la revisió a aquests aspectes, per no caure, precisament, en un procés complexe pel que fa a la revisió mateixa.

Com a ponent de l'informe del Parlament penso, en canvi, que no s'entendria que no aprofitessim la ocasió per adaptar la legislació a l'evolució que ha fet el sector en els darrers anys. De fet, si no ho féssim, distorsionariem el bon funcionalment del mercat i fariem els consumidors més vulnerables. Us explico a continuació les meves raons.

Sens dubte, la competitivitat de les empreses tèxtils europees passa per fomentar la innovació. Fer més àgils els procediments per a la inclusió de productes nous i de qualitat és una mesura molt últil, però no pot ser l'única en aquest camp.

La competitivitat del sector a Europa, a més, no es deriva únicament de la qualitat o de les propietats intrísiques dels productes locals i de com això ajuda a pujar fre a productes d'importació, fabricats massivament i venuts a preus més baixos. Cada vegada més, el consumidor europeu fa intervenir un altre element en la tria: busca productes sostenibles, pensant en la pròpia salud i en el respecte al medi ambient. Europa ha de posar-se al capdavant d'aquest tipus de producció.

Els consumidors hem de poder tenirm per exemple, informació unificada a nivell europeu sobre les recomanacions de rentat (pensem en l'estalvi d'aigua i productes de neteja!); hem de poder saber on han estat produïts els diferents components de les fibres i quin camí han seguit fins al lloc de venda; hem de poder optar per productes orgànics fácilment identificables.

I que m'en dieu dels problemes de salut que poden generar algunes fibres? Les al.lèrgies són un problema en augment en la nostra societat i cal que estiguem segurs que els teixits que comprem no ens exposen a aquest risc.

En definitiva, cal preparar la indústria europea per a compradors cada cop més exigents, els mateixos que al capdavall la poden fer viable davant de produccions més indiscriminades d'altres zones del món.