dijous, 1 de maig del 2008

Els pobles indígenes a les Nacions Unides

He participat en la missió del Parlament Europeu que durant tres dies s'ha sumat als treballs de Fòrum Permanent de Nacions Unides sobre afers indígenes, a la seu de la organització a Nova York. La composició del grup és força plural: l'integrem 6 diputats de 4 grups polítics diferents, cadascun també d'un país diferent.

És la primera vegada que la Cambra envia un missió al Fòrum i arreu ens assenyalen el valor d'aquesta participació i ens manifesten l'esperança que això pugui ser una constant en sessions futures.

Per què el Parlament Europeu - o en general Europa- hauria d'implicar-se en els afers indígenes? Alguns governs no-europeus recticents a la multilateralització dels afers indígenes s'han fet la pregunta; els integrants de la missió hem afegit noves raons a les que ja portàvem.

En primer lloc, l'argument més a la vista és que Europa persegueix un ordre mundial amb normes i estructures per a una governança comuna: qualsevol cosa que passi en aquest nostre món interdependent, és també d'importáncia per a Europa. I els pobles indígenes no són pas una part negligible del que ens envolta: comprenen més de 300 milions de persones i acusen més que cap altre col.lectiu un fenòmen del qual en són els darrers causants: el canvi climàtic. Als pobles circumpolars se'ls fon la Pátria sota els peus, al Pacífic ja hi ha illes anegades i la minva de la biodiversitat altera greument estratégies seculars de subsistència.


Els participants de la missió amb Mary Robinson

En segon lloc, qui ha dit que a Europa no hi ha pobles indígenes? Els sami i els inuit són ben presents al nord d'Escandinàvia i ben actius en els diferents marcs multilaterals a cavall entre continents, com el Consell Àrtic. Al Pacífic hi ha diversos territoris que pertanyen a països de la UE.

En tercer lloc, la UE té en procés diversos diàlegs i negociacions per a acords d'associació, bona part d'ells amb Amèrica Llatina. El Tractat d'associació birregional amb Amèrica Central, per exemple, podria concloure's d'aquí a un any o dos. Les institucions de la Unió han fet un esforç especial per insistir que aquest tractat no és un mer acord per a una zona de lliurecanvi, sinó que es recolza també en dos pilars d'inportància capital: el diàleg polític i la cooperació al desenvolupament. Això és el mateix que dir qué el vetllar pels drets dels pobles indígenes en aquesta zona estarà al centre de la nostra relació com a socis. La nostra participació creixent en el Fòrum Permanent es justificarà plenament pels compromisos adquirits bilateralment amb els nostres socis.

El procés d'institucionalització dels afers indígenes dintre del sistema de Nacions Unides ha estat molt lent. Després de 25 anys de pasos petits però importants, el 2007 va veure la llum la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes. Aquest instrument s'enfronta però a una molt dèbil implementació. Bolívia l'ha fet adoptar com a llei -Evo Morales s'adreçà al Fòrum permanent en la inauguració- però diversos països de rellevància mundial ni tan sols l'han ratificada. Europa, crec, pot donar aquí un cop de mà molt necessari.

D'entre els molts encontres que els membres de la missió hem mantingut -amb representants de Namibia, de la Polínesia francesa, del govern australià, dels berbers i un llarg etcètera), se'm destaca ara la oportunitat que vaàrem tenir de conversar amb Mary Robinson, ex alta representant de Nacions Unides per als Drets Humans, al final del nostre programa. Robinson sosté que els drets humans es troben en risc seriós de retrocés. Per això, ens diu, es va unir amb tota la convicció al grup dels Elders (els ancians) per promoure la campanya per Every Human has rights, que cada mes durant el 2008 se centrarà en l'actualització i reforçament dels drets en un àmbit concret. Ens comenta que la proposta la va afalagar i inquietar al mateix temps, pel fet de ser inclosa en la categoria dels que tenen experiència perquè tenen ja una certa edat. I es que ningú diria que passin els anys per aquesta dona de mirada clara i gest viu. Hom diria que el magnetisme que li ha permés sumar esforços i despertar consciències es manté del tot intacte.