dissabte, 23 d’agost del 2008

Biden

L'elecció de Joe Biden per a formar ticket amb Obama als comicis del novembre em resulta una bona notícia. Biden té una llarguíssima experiència: trenta-cinc anys com a senador per Delaware, president del comité d'Afers Exteriors de la Cambra. Si accedeix a la vicepresidència, de ben segur la política internacional nord-americana podrà edificar-se sobre una capacitat d'anàlisi i un ventall d'elements sense precedent. I no ho dic tant per la quantitat com per la qualitat. He llegit en alguna banda que el propi Biden (inicialment candidat ell mateix a les primàries demòcrates) va dir que les frases de Giuliani contenen invariablement "subjecte, verb i... '11 de setembre de 2001'". Biden, en efecte, es situa en unes coordenades ben diferents, les d'un món complex i interdependent, amb conflictes de naturalesa canviant, on no tot és pot en resumir en treure el garrot.

Segurament en les properes setmanes, com succeeix sempre, veurem com s'intenta airejar draps bruts. Amb aquesta dil.latada trajectòria, no faltaran a Biden flancs dèbils. Però per damunt de tot, la tria d'Obama es una nova mostra del seu coratge: enlloc de recrutar alguna figura que li asseguri un dels grans Estats que es decideixen sempre per poc marge a cada elecció (swing states com Ohio, Pensilvània o Florida), aposta pel senador del minúscul estat de Delaware; enlloc de fer càlculs per reequilibrar suports de les diferents minories o segments socials, dóna prioritat a un discurs d'alta volada i de dimensió global, en el qual tothom que hi estigui disposat, s'hi pugui reconèixer