dissabte, 29 d’agost del 2009

La guerra de la sanitat als Estats Units

A Bloomington, Indiana, durant els caps de setmana dels mesos de calor, el Farmers Market aplega petits grangers, productors diversos d'agricultura ecològica i un públic nodrit de compradors i curiosos. No es pot dir que els productes siguin massa variats, més aviat els que ofereix la terra sense forçar-la massa: molts tomàquets de primera qualitat, prèssecs també en abundància i, en quantitats més discretes, carabasses, pebrots i patates. En canvi, les activitats que ha anat generant el punt de trobada semanal són d'allò més diverses: avui hi he trobat música bluegrass en viu, salsa en altre cantó, quiromància, l'abecé de l'artesania del sabó i...recollida de signatures a favor i en contra de l'assistencia sanitària universal.

Dos taulells costat per costat, separats per un parell de metres prudencials, l'un amb l'ase a les faldilles i l'altre amb elefant -la mascota dels democràtes i la dels republicans-. Decideixo no sorprendre'm pel fet que els de l'ase no estiguin fent front a una aglomeració de gent incontenible i no puc deixar de preguntar-me en qué deu estar pensant el senyor de mitjana edat que, a la banda de l'elefant, s'està deixant persuadir per una senyora octagènaria amb barret de cow-boy. Satisfaig una curiositat més a l'abast: quin eslògan deuen fer servir els que s'oposen a donar cobertura sanitària a tothom en una ciutat universitaria com aquesta, que respira progressisme i cultura alternativa pels quatre costats? "No Obamacare. No to rationed healthcare".

Es tradueix més o menys així: "No al pla Obama. No a l'assitencia sanitària raccionada". Una de les coses més suaus que sentit aquests dies: potser, amb això de "raccionat", es vol fer evocar imatges de l'anomenat "socialisme real" en connexió amb els propòsits de reforma de l'administració. Arreu del país, els missatges no han estat tan fins, tan subtils. Les invectives dels neocons de la era Palin esgarrifen fins els conservadors de tall més clàssic. Pancartes proclamant ras i curt que l'assistència sanitària no és un dret i asseveracions de liders de primera fila dient que la reforma vol promoure l'eutanasia a gran escala. Circula per tot el pais un memorandum -sembla que confegit a partir de Twitter- amb 48 punts de crítica al pla de reforma, 44 dels quals es basen en falsedats o imprecisions.

Avui s'enterrava Edward M. Kennedy a Boston, el defensor més emblemàtic de l'assegurança sanitària per a tothom. La majoria dels seus vells colegues conservadors al Senat no s'haurien mai atrevit a argumentar-li en contra disbarats d'aquesta mena. Una anàlisi molt lúcida que he llegit no fa massa explica com els conservadors de la nova escola s'allunyen cada vegada més de la lògica per demanar a la gent veritables actes i fer-los creure el que la l'evidència desmenteix amb claredat meridiana. Malgrat els esforços de mobilizació d'Organizing for America, la organització de suport a l'acció de govern d'Obama, el camp progressista no sembla que tingui guanyada la batalla de les idees en una qüestió de justicia primària. Son molts i molts anys en els que el discurs polític i social dominant ha fet passar la idea de llibertat individual per davant de la de solidaritat entre individus, en un grau que ens resulta inconcebible a Europa però que no serà fàcil obviar en el futur inmediat als Estats Units.

Quan les parades del mercat han plegat veles, he entrat en un supermercat, també d'aquesta estampa ecològica tant comuna a Bloomington. Per poder complaure més tard uns amics de visita, he triat cerveses d'un assortiment molt variat: una d'alemanya, una de belga, una de mexicana i així unes quantes més. En voler pagar a la caixa, la sorpresa: "Ho sento, la llei d'Indiana prohibeix vendre cerveses els diumenges", em diu el caixer. M'he sentit la llibertat individual lleugerament invadida i que algú estava essent excessivament solidari amb la meva salut. He deixat les ampolles i he comprat gelat.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Denominacions de productes tèxtils i etiquetatge

No fa gaires dies, vaig rebre l'encàrrec d'elaborar un informe del Parlament Europeu sobre Denominacions de productes tèxtils i l'etiquetatge relacionat. Es tracta de pronunciar-se sobre la proposta de la Comissió Europea (CE) de revisar la legislació comunitària en la matèria. Ahir mateix vam poder fer el primer intercanvi de punts de vista a la Comissió de Mercat Interior i Protecció dels Consumidors, on vaig presentar un document de treball per iniciar la discussió.

Pot semblar un tema àrid, però en canvi penso que és de gran importància per fer la indústria europea competitiva davant dels mercats asiàtics i, sobretot, per fer que els consumidors europeus poguem decantar-nos per productes sostenibles. A Catalunya, el sector tèxtil ha tingut històricament una gran importància. Jo mateix, de petit, em movia sovint entre els patrons de cartró fets a mà per a pantalons i camises d'una empresa familiar de confecció que ja no és; sempre m'impressiona veure les colònies tèxtils abandonades a la Vall del Llobregat. Hem de fer que el que queda d'aquesta indústria a casa nostra es mantingui i, si és possible, que s'expandeixi en el futur: és un objectiu possible si ens concentrem en la producció de qualitat.

La proposta de la CE conté dos elements principals. En primer lloc, es proposa reduir el temps i la complexitat dels tràmits del procediments de l'autorització de noves fibres. En segon lloc - i per aconseguir l'objectiu ja esmentat- planteja convertir les tres directives existents en un reglament. Com que els reglaments, a diferencia de les directives, són d'aplicació directa, s'evitaria així que les legislacions nacionals hagin de de ser revisades cada vegada que s'aprova una nova fibra en l'àmbit comunitari.

En definitiva, la CE aposta per la simplificació (menys costos administratius per a les empreses i una posada en el mercat dels nous productes més ràpida) i aboga per limitar la revisió a aquests aspectes, per no caure, precisament, en un procés complexe pel que fa a la revisió mateixa.

Com a ponent de l'informe del Parlament penso, en canvi, que no s'entendria que no aprofitessim la ocasió per adaptar la legislació a l'evolució que ha fet el sector en els darrers anys. De fet, si no ho féssim, distorsionariem el bon funcionalment del mercat i fariem els consumidors més vulnerables. Us explico a continuació les meves raons.

Sens dubte, la competitivitat de les empreses tèxtils europees passa per fomentar la innovació. Fer més àgils els procediments per a la inclusió de productes nous i de qualitat és una mesura molt últil, però no pot ser l'única en aquest camp.

La competitivitat del sector a Europa, a més, no es deriva únicament de la qualitat o de les propietats intrísiques dels productes locals i de com això ajuda a pujar fre a productes d'importació, fabricats massivament i venuts a preus més baixos. Cada vegada més, el consumidor europeu fa intervenir un altre element en la tria: busca productes sostenibles, pensant en la pròpia salud i en el respecte al medi ambient. Europa ha de posar-se al capdavant d'aquest tipus de producció.

Els consumidors hem de poder tenirm per exemple, informació unificada a nivell europeu sobre les recomanacions de rentat (pensem en l'estalvi d'aigua i productes de neteja!); hem de poder saber on han estat produïts els diferents components de les fibres i quin camí han seguit fins al lloc de venda; hem de poder optar per productes orgànics fácilment identificables.

I que m'en dieu dels problemes de salut que poden generar algunes fibres? Les al.lèrgies són un problema en augment en la nostra societat i cal que estiguem segurs que els teixits que comprem no ens exposen a aquest risc.

En definitiva, cal preparar la indústria europea per a compradors cada cop més exigents, els mateixos que al capdavall la poden fer viable davant de produccions més indiscriminades d'altres zones del món.

Recursos col.lectius per a la defensa dels consumidors

Els drets dels consumidors sovint no resulten prou ben protegits perquè moltes transaccions a Europa ténen avui una naturalesa transfronterera. La Comissió Europea i el Parlament Europeu treballen per un sistema que faciliti que els consumidors de diversos països puguin agrupar-se per defensar les seves reclamacions. A la sessió plenària de la setmana passada vam poder debatre la qüestió. Tal com va dir la nostra coordinadora de Mercat Interior, Evelyne Gephardt, la majoria de gent no aniria a judici per sis o set euros de més mensuals a la factura del telèfon, però en canvi, quan molta gent amb el mateix problema s'agrupa, es pot iniciar un preocediment de reclamació i compensació amb moltes garanties d'èxit. Per la meva banda, vaig exposar així la meva visió:

"Señor Presidente, en un mercado sin fronteras como el europeo, es importante que, aparte de velar por el buen funcionamiento de la competencia, nos preocupemos con igual celo de la protección de los consumidores.

A lo largo de medio siglo, las barreras para los productos han ido cayendo, pero, en buena medida, estas barreras siguen en pie para los consumidores.

Las prácticas comerciales abusivas a menudo no son denunciadas por los consumidores ni perseguidas por las organizaciones de consumidores porque existe la consciencia de la dificultad de obtener compensación.

El recurso colectivo permite aunar esfuerzos en los casos en que existen muchos afectados, y ofrece una perspectiva mucho mayor de alcanzar una reparación. Por la naturaleza transfronteriza de buena parte de las transacciones económicas en la Unión Europea, este derecho al recurso colectivo no se puede circunscribir a los ámbitos nacionales.

Necesitamos una verdadera iniciativa de alcance europeo, algo que, para ser efectivo, entrañará un cierto grado de armonización o acercamiento entre los sistemas nacionales existentes. El modelo a elegir debe tener como objetivo facilitar el acceso a los consumidores al sistema, evitar las cargas exageradas y la burocratización.

Considero, por lo tanto, que se deberían privilegiar los mecanismos de solución alternativa de conflictos, por ser los que ofrecen más agilidad, y también los procedimientos judiciales simplificados con costas reducidas."

diumenge, 29 de març del 2009

Les relacions entre Estats Units i Europa

És gratificant comprovar com al Parlament Europeu existeix un consens amplíssim sobre les possibilitants i la conveniència de refer les relacions amb els Estats Units. Avui tothom, a dreta i esquerra, té l'esperança posada en el President Obama. Però no hem de oblidar que ha calgut que un altre president deixés la Casa Blanca per que els necons europeus -que també n'hi ha, i força!- abjuressin aparentment de la seves simpaties.

Les relacions entre les societats civils europea i nordamericana s'han vist perjudicades especialment durant l'etapa Bush. Durant el darrer ple a Estrasburg es va debatre i votar l'informe Millán Mon sobre les relacions transatlàntiques.Vaig tenir la ocasió d"expressar breument la meva visió sobre la qüestió:

"Señor Presidente, con la elección del Presidente Obama, los Estados Unidos viven un momento histórico, cuya transcendencia es ampliamente sentida y compartida en Europa.

El Presidente Obama encuentra hoy plena sintonía en Europa con relación a una acción política que tiene como palabras clave «reconstrucción» y «recuperación».

El discurso del Primer Ministro Gordon Brown, ayer, en este mismo recinto, es una buena prueba de la compenetración existente. Sin duda, esas palabras «reconstrucción» y « recuperación» merecen todo el protagonismo posible ante la situación de crisis actual, frente a la que nos planteamos evolucionar hacia una economía verde donde crecimiento y protección del medio ambiente no estén reñidos, sino que se complementen perfectamente.

Pero también asistimos a una «reconstrucción» y una «recuperación» de los puentes entre Europa y los Estados Unidos que habían quedado debilitados en la última década.

El retorno de los Estados Unidos al multilateralismo es una muy buena señal para Europa y hace más viables nuestros objetivos de paz, justicia y bienestar en el escenario mundial. Los últimos años, sin embargo, también han supuesto un alejamiento entre las sociedades civiles a ambos lados del Atlántico.

Desde las instituciones europeas debemos propiciar las interacciones de todo tipo entre organizaciones, mundo académico, medios de comunicación y agentes sociales para que esta brecha pueda ser colmada."

dimarts, 24 de març del 2009

Multilingüisme

Fa només uns moments, hem obtingut una gran victòria a l'hemicicle del Parlament Europeu. La Maria Badia n'ha estat la principal artífex, proposant una resolució alternativa a l'informe del diputat popular Graça Moura titulat Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment” (A6-0092/2009) . El text alternatiu havia rebut l'adhesió de de diversos grups polítics, que veien molts problemes en el text original del ponent. En el vot, una majoria de diputats han donat suport a la proposta de la Maria.

Se m'han posat els pels de punta quan, al plenari, Graça Moura ha intentat defensar-se de la resolució alternativa dient que "els nacionalismes exhacerbats" volien aigualir-li el text i portar les seves batalles al Parlament Europeu. Tot al contrari: els diputats populars espanyols havien introduit esmenes en l'informe que qüestionaven de dalt a baix la política lingüística a Catalunya, a partir d'una suposada defensa al dret dels pares a escollir la llengua en la que volen escolaritzar els seus fills.

Els populars volien subvertir així el que han estat i són les principals virtuds del model català, un model que resulta prodigiós -malgrat la molta feina que queda per fer- si mirem la situació ens molts altres indrets d'Europa. Primer pilar del nostre model, la cohesió social: la llengua catalana és avui un patrimoni comú de tots els catalans, dels que la parlen i dels que no la parlen. Segon pilar, el nostre model treballa per objectius vàlids per a tothom: garanteix, al final de l'escolarització, el coneixement del català i del castellà. En base al principi de subsidiarietat, correspon al nostre poble, a les nostres institucions, el decidir de quina manera i amb quins ingredients s'assoleixen aquests objectius i es preserva la nostra ben guanyada cohesió social.

dimarts, 17 de març del 2009

L'Assamblea Parlamentària Euro-Mediterrània debat sobre la crisi econòmica


L'Assamblea Parlamentària Euro-Mediterrània tot just ha conclòs a Brussel.les la seva sessió plenària semestral. No cal dir que els grans temes han estat Gaza i la crisi econòmica.Aquest darrer tema va ser objecte ahir d'un debat monogràfic. En la intervenció que vaig realitzar vaig voler centrar-me en quins canvis hauria de fer la pròpia institució per respondre adequadament a la crisi:

"Gracias, Sr. Presidente. Quisiera dedicar mi breve intervención a reflexionar sobre qué podemos hacer como institución ante la crisis.

Más allá de las distintas recomendaciones que podamos emitir, creo que la crisis actual nos empuja también a plantearnos cual es el mejor sistema de organización del que podemos dotarnos para contribuir de manera efectiva a salir de la crisis, cual es el programa de trabajo que deberiamos priorizar y cual es el encaje que mejor conviene a la APEM en el engranaje institucional, para alcanzar éstos objetivos.

En primer lugar, se nos hace evidente la necesidad de que la APEM se asocie estrechamente a la Unión por el Mediterráneo como su dimensión parlamentaria y que pueda así adoptar actos concretos, de incidencia directa sobre nuestras economías y nuestras sociedades.

En segundo lugar, no debemos en modo alguno abandonar la agenda del Proceso de Barcelona. Los grandes proyectos de la Unión por el Mediterráneo son muy adecuados, pero debemos igualmente reforzar el importante acervo acumulado a lo largo de casi 15años por los socios euromediterraneos sobre la base de la estrecha interdependencia económica y social.

Por último, debemos poner un especial énfasis en la formación, en la educación: ésta es la mejor garantía para una economia competitiva, para la cohesión social y para la creación de un verdadero sentimiento de comunidad entre Europa y el Mediterráneo."

dilluns, 9 de març del 2009

Pla d'acció europeu per la petita i mitjana empresa

El passat 3 de desembre la Comissió de Mercat Interior i Protecció al Consumidor (IMCO) va aprovar la opinió sobre la "Small Business Act", de la qual vaig ser ponent. La "Small Business Act" és el conjunt de directrius i mesures generals de que es doten les institucions europees en favor de la petita i mitjana empresa. La iniciativa va arrencar ja fa temps, però resulta d'especial importància en el moment actual, per fer front a la crisi.

Avui hem debatut al ple sobre l'informe de fons del mateix tema que la colega socialista hongaresa Edith Herczog ha elaborat a la Comissió d'Indústria. El consens dels grups és ampli, com ha de ser en un àmbit de tanta importància. Crec, però, que des de l'esquerra hem de subratllar qüestions vitals que sovint corren el risc de quedar relegats. Aquesta idea ha centrat la meva intervenció en qualitat de ponent de la opinió d'IMCO:


"Señora Presidenta, en primer lugar quisiera dar las gracias a la ponente, la señora Herczog, por su informe y por la colaboración que ha ofrecido a los responsables de las opiniones de las demás comisiones.

Como ponente de opinión de la Comisión de Mercado Interior y Protección del Consumidor quisiera señalar brevemente los tres elementos que nos parecen esenciales –aunque también en cuanto a otros elementos tenemos un consenso muy amplio– y que nos gustaría destacar en la opinión que elaboramos en su momento.

En primer lugar, la necesidad de actuar ante la situación que se crea en muchas ocasiones en el momento de la jubilación del empresario en la pequeña y mediana empresa. Demasiadas veces, la jubilación supone el fin de la actividad de estas empresas o, en otros casos, la absorción por empresas mayores, con lo cual dejan de tener su naturaleza de pequeña y mediana empresa.

En segundo lugar, el valor de la formación como elemento clave, tanto para mejorar las capacidades de las empresas y de sus profesionales como para poner de relieve el valor social de las empresas en el conjunto más amplio de la sociedad.

Por último, hacer especial referencia a las mujeres, que son las que siguen experimentando las mayores dificultades para sacar adelante este tipo de empresas."

dijous, 19 de febrer del 2009

Avaluació de la Política d'Exteriors i de Seguretat Comuna (PESC)


Ahir vam debatre al ple del Parlament l'informe anual sobre l'avaluació de la PESC corresponent a 2007 i avui l'hem votat. El ponent del text és el president de la Comissió d'Afers Exteriors, Jacek Saryusz-Wolski (PPE) i jo he exercit de ponent a l'ombra del grup socialista. Aquesta és la meva intervenció en el debat:

"Estimados colegas, señora Ferrero-Waldner, señor Solana, quisiera, en primer lugar, dar las gracias a los tres ponentes por su trabajo y, en tanto que ponente alternativo del informe sobre la PESC, me referiré a este informe en concreto, empezando por felicitar al señor Saryusz-Wolski por el resultado de su trabajo y por la colaboración que ha ofrecido a los demás grupos para conseguir un resultado consensuado.

De la misma manera que este Parlamento ha reclamado en numerosas ocasiones que la Unión Europea se dote de los instrumentos necesarios para hablar con una sola voz en el mundo, también la propia Cámara sabe mostrarse cohesionada en torno a la evaluación y el impulso de las grandes prioridades en política exterior y de seguridad común.

El empeño de nuestro grupo —el Grupo Socialista— ha ido en una doble dirección: por un lado, introducir o reforzar grandes cuestiones que para nosotros son clave, de manera transversal a toda la política exterior, tales como la lucha contra el cambio climático, el fomento de la paz en todo el planeta o una apuesta por el desarrollo humano; por otro lado, proponer elementos de reequilibrio entre las prioridades geográficas de la PESC respecto a como aparecían originalmente en el texto, si es que aparecían, o introducirlas como elemento nuevo, si estaban ausentes.

De esta manera hemos abogado, por ejemplo, por una mayor clarificación de las acciones entre los marcos institucionales y de cooperación implicados en la dimensión oriental, definida recientemente. Hemos defendido una mayor diversificación y una mayor relevancia de las relaciones con África, un continente del que a menudo sólo nos acordamos cuando se producen guerras de especial virulencia, y muchas veces ni siquiera así.

Con relación a América Latina, hemos querido que queden reflejados los actuales procesos de negociación de acuerdos de asociación, los primeros de naturaleza birregional que concluirá la Unión Europea en toda su historia.

En cuanto al Mediterráneo, nos hemos opuesto a una aproximación reduccionista que sólo hable de seguridad, para incluir, en cambio, todo el rico acervo político, económico y sociocultural contenido en el Proceso de Barcelona.

En cuanto a las enmiendas para el Pleno, nuestro grupo no ha presentado ninguna, creyendo que, de alguna manera, se refuerza así el equilibrio logrado con los compromisos y, por lo tanto, nos vamos a oponer a la mayoría de las enmiendas para no debilitar el compromiso alcanzado en la Comisión de Asuntos Exteriores."

dilluns, 16 de febrer del 2009

Geòrgia

Durant dos dies té lloc a Brussel.les la reunió semestral de la Comité de Cooperació Parlamentària Unió Europea-Geòrgia. La guerra entre Rússia i Geòrgia del passat mes d'agost encara és recent i un no pot deixar de tenir la impressió que fer referència a temes que no estiguin directament relacionats amb els fets dramàtic pot resultar fora de lloc. Malgrat tot, cal fer un esforç de "normalització" i gosar preguntar la nostra contrapart per temes socials i econòmics de la vida del país. Avancen a bon ritme les reformes democràtiques i dels sectors productius? Se'ns diu que el president Shakasvili prepara una "segona onada democratitzadora". Com es veuen els plans de cooperació regional de propsa la UE? Els georgians afirmen que veuen amb molt bons ulls el Partenariat Oriental que la Comissió Europea ha definit fa pocs mesos. Ara bé: si s'hi inclogués Russia -com molts defensem-, això sería un problema i un obstacle per a Geòrgia, ens diuen.

Sorgeix una gran interrogant únanimement en la part europea: com és possible un esquema de cooperació i estabilitat a la regió del Caucas del Sud i de la Mar Negra sense Rússia. La resistència dels georgians no deixa de ser comprensible ara per ara, però no hi ha cap alternativa que se sostingui.

Faig una observació en aquest sentit i tot seguit hi sumo dos altres elements de d'abast més general. Per una banda, m'interesso per les polítiques d'igualtat de gènere, no tant per que en el país hi hagi més motius de preocupació que en d'altres, sinó per que al Parlament Europeu ens hem proposat d'incorporar aquesta pregunta -o, en un sentit més ampli, aquesta preocupació- de manera sistemàtica en tots els contactes amb delegacions extrangeres (fa alguns mesos vaig assumir aquesta responsabilitat a la Delegació del Caucas del Sud). Per altra banda, pregunto també per les polítiques educatives, com a la millor inversió que pot fer una societat amb divisions i enfrontament per per a poder soldar-se en el futur entorn a uns valors i una visió comuns.

Les respostes no m'han arribat, ni durant la resta del debat ni durant el sopar posterior. La voràgine de la guerra també ha engolit les idees reposades i ha desdibuixat el camí normal del progrés de tota una societat. El tamada, la persona a qui toca fer el llarg discurs de brindis que marca la tradició georgiana, parla d'optimisme però no ens estalvia la sensació que la petja de la guerra és i serà encara molt profunda.

dilluns, 2 de febrer del 2009

La situació del tèxtil a Europa

Durant la sessió plenària del Parlament a Estrasburg avui ha tingut lloc un debat sobre la Producció i la ocupació en el sector tèxtil i de la confecció en diversos Estats membres. L'origen és una pregunta de la Comissió de Comerç Internacional adreçada a la Comissió Europea. Heus aquí la transcripció i el video de la meva intervenció:

"Señora Presidenta, señora Comisaria, como vemos en los últimos tiempos, el sector textil está sufriendo una importante crisis que ha acarreado numerosos cierres de empresas, deslocalizaciones y desempleo; hechos que se concentran precisamente en regiones especializadas en esta actividad. Ante esta situación actual de coyuntura económica de crisis, la Comisión Europea debería actuar de manera rápida al lado de los Estados miembros para paliar los efectos socioeconómicos de esta reestructuración, especialmente dramática para los territorios y las familias afectadas. ç

Pienso que es necesario prestar ayuda a los trabajadores y trabajadoras del sector textil y de la confección con medidas sociales, con planes para las empresas que son objeto de restructuración y que se encuentran en estos momentos en serios apuros. Sería deseable destinar una parte sustancial del Fondo de Adaptación a la Globalización a la reestructuración y recalificación del sector textil y, en particular, a las pequeñas y medianas empresas, que componen mayoritariamente el sector en la Unión Europea y que sufren en mayor medida los efectos de la liberalización del mercado.

Por otro lado, es necesario restablecer el sistema de control de las importaciones procedentes del exterior y, especialmente por su volumen, de China. No se trata en absoluto de promover barreras comerciales. Se trata de compensar los efectos negativos de tal importante transformación, y es que tampoco debemos olvidar que la Unión Europea es el segundo exportador mundial de productos textiles y de prendas de vestir, lo cual hace necesario garantizar las mejores condiciones de acceso a los mercados de terceros países esenciales para el futuro de la industria textil y de la confección con sede en la Unión Europea y, en especial, para las PYME.

Todo esto, por supuesto, garantizando siempre una competencia leal sobre la base de la promoción de normas medioambientales y sociales en estos países. En este sentido, la publicación de la correcta información al consumidor, por ejemplo con el Reglamento sobre la indicación «made in» , que, por lo que sabemos, no se ha implementado, sería de gran utilidad, ya que, entre otras cosas, implicaría someter a los productos importados a los mismos requisitos en materia de seguridad y protección de los consumidores que aquellos fabricados en el interior de la Unión Europea."


dissabte, 24 de gener del 2009

Cap a les eleccions europees

Avui a la seu del PSC hem celebrat un acte per "escalfar motors" de cara a les eleccions europees. Hem intervingut Maria Badia, Miquel Iceta, Alejandro Cercas -artífex del no del Parlament Europeu a la jornada laboral de 65 hores- i jo mateix. Això és el que he dit:

Companys i companyes:

Abans de res, deixeu-me dir-vos que estic molt content que, per a parlar de política europea avui, ens acompanyi l'Alejandro Cercas. Com sabeu, ell ha donat una gran victòria als socialistes europeus, una victòria que també és del Parlament Europeu com a institució i sobretot, és de tots els treballadors i les treballadores d'Europa. El vot contrari a les 65 hores és una fita important en la defensa del model social europeu.

I és que la preservació i la potenciació del nostre model de benestar troba avui obstacles i reptes. Arreu del nostre continent, es veu amenacat per les propostes d'una dreta que ha renunciat a tenir un projecte de construcció d'Europa i que aposta ben sovint pel desmantellament . Hi va haver un temps, als anys 50 i 60, en què la democràcia-cristiana podia sumarse als socialistes en un diàleg fructifer, que feia avançar Europa. Avui ja no. Malauradament -i dic malaurament perque, creieu-me, no em fa gens feliç- la dreta europea està dominada per populistes i euroesceptics.

Fora del nostre continent, també tenim un repte important: el de poder escriure les regles del joc a nivell mundial per tal que el nostre model no només tingui plena salut a casa nostra, sino que pugui obrir-se als habitants del planeta com a l'alternativa que millor garanteix la igualtat i la prosperitat també en els seus pasos. La crisi econòmica internacional ha donat l'evidencia, tot i que hagi estat de la pitjor manera, al que els socialistes sempre hem preconitzat. Ens cal un món amb normes. Avançar cap a l'Europa política és la millor manera d'erigir-se com un actor fort en l'escena internacional: el Tractat de Lisboa, que esperem que aviat pugui estar ratificat per tots els paisos ben aviat, ens ha d'oferir instruments importants en aquest sentit.

Amb la investidura de Barack Obama a la presidència dels Estats Units, s'obre una nova era en el sistema internacional i cal que els europeus sapiguem aprofitar aquesta oportunitat. En els seus quatre o cinc dies de vida tot just, el nou govern nord-americà ha adoptat mesures ben ambicioses, que els "cinics" -com li agrada dir al propi Obama - no creien possible: ha estat decretat el tancament de la base de Guantánamo i de les presons secretes de la CIA; s'ha prohibit expressament la tortura. Són molt bones notícies, tot i que és evident que Europa i Estats Units no unificaran les seves agendes polítiques d'un dia a l'altre. Caldrà un important treball de fons. Però deixeu-me dir, companyes i companys, que la familia socialista europea està ben preparada per liderar aquesta tasca en el cantó europeu. Avui gairebé tothom, en política, es declara "fan" d"Obama: cal fer notar aquí que la afinitat i la col.laboració de la familia socialista europea amb el Partit Democrata nord-americà i amb el que Obama representa dintre del Partit Demòcrata no és pas de fa quatre dies . Ha arribat, per tant, el moment de recollir els fruits d'aquesta aposta comuna pels valors del progrés.

Un dels terrenys en el que hem avançar plegats és el de la lluita contra el canvi climàtic. Estic convencut que aquest un dels problemes més importants del nostre temps i crec que aquesta visió es compartida per bona part dels meus companys i col.legues al Parlament. Si ho pensem bé, tota la resta de problemes que poguem preveure, hi estan relacionats o fins i tot supeditats. Noves formes de desigualtat, escassedat econòmica i fam, moviments massius de població, riscs per a la salut i aixi un llarg etcetera. Obama previsiblement signarà el protocol de Kyoto per a la reducció d'emissions de gasos contaminants, però caldrà a més que la nova administració se sumi ja d"entrada a l"actualització, en un sentit més ambiciós, dels objectius de Kyoto que ha de tenir lloc aquest mateix any. El Parlament Europeu ha entés la importància cabdal d'aquest dossier, al qual ha donat prioritat en aquest final de legislatura, amb diversos informes que consoliden la posició capdavantera d'Europa en la questió

Des del Parlament Europeu s'ha fet també possible que Europa marqui la diferència en diverses àrees geogràfiques del món. En relació a Amèrica Llatina hem defensat amplis partenariats que van molt més enllà de la relació econòmica. Hem reclamat una atenció continuada per al continent africà, al massa sovint només es dirigeix la mirada quan hi ha conflictes oberts, i encara. S'han posat les bases perquè poguem parlar de tu a tu amb els mercats asiàtics. Europa es consolida com el primer actor mundial en ajuda al desenvolupament.

Catalunya per la seva banda, també marca la diferència, a Europa i en la zona del seu veinatge. Europa mira avui Barcelona com a capital euromediterrania. Catalunya és més que mai un pont entre Europa i la Mediterrània i posa al servei d'aquesta Unió -de la nova Unió per la Mediterrania- un ampli bagatge i experiència en solidaritat, model de cohesió social i compromís col.lectiu.

Catalunya forma part també d'una nova manera d'entendre la construcció europea i de contribuir a la contrucció europea. Com a part integrant de l"Euroregió Mediterrania-Pirineus dona un impuls de primer ordre a l' Europa dels territoris, dels pobles de les regions. La Catalunya orgullosa de la seva identitat però també de la seva capacitat de sumar amb els veins es una avui una de les millors referencies de l'Europa de la diversitat.

Així doncs, per treballar per Catalunya i per la Construcció europea ens cal una majoria clara d'esquerres al parlament europeu com a resultat de les properes eleccions Els esdeveniments del darrer any, dels darrers mesos -les 65 hores, la crisi econòmica, el món després de Bush- mostren clarament la importància d'apostar per les forces de progrés. És el moment de fer una crida a una gran participació a les urnes el proper 7 de juny. Ambició o estancament, aquestes són les opcions. Nosaltres, els homes i les dones d'esquerres triem l'ambició, per Europa i per Catalunya.

dimarts, 20 de gener del 2009

Crònica des de Washington




Mentre veia l'helicopter de Bush abandonar definitivament el Capitoli, un reporter del Congressional Quarterly m'ha demanat fer-me una entrevista. Aquest és el resultat:


For a European, Nothing Like a U.S. Inauguration
By CQ Staff | January 20, 2009 1:46 PM
Martí Grau-Segú, (Alex Wayne/CQ)

Martí Grau-Segú, 36, one of 54 Spanish members of the European Parliament, missed Tuesday's inauguration speech because of the crowds, but is still honored to have come to Washington for the event.

And he believes Europeans in general are pleased that Obama has taken office.

"We really had a lot of problems with the previous administration," he said. "For us, it's an opportunity to re-unite with the U.S. on the world stage."

Grau-Segu attended the inauguration at the invitation of his father-in-law, Mark Vogelzang of Burlington, Vt. The two had tickets for up-front viewing spots through Vogelzang's congressman, Rep. Peter Welch, D-Vt., but were refused entry when the area filled up, apparently along with thousands of other ticket holders.

In Europe, Grau-Segú says, there is nothing like a U.S. presidential inauguration. It's a "unique event in the world," he says. The most similar event he can recall was a massive protest against the Iraq War in his hometown of Barcelona -- "that was maybe a million" people, he said, yet the tenor was completely different.

Grau-Segú said he expects Obama's administration to be more cooperative with other nations on measures to control climate change. He's hopeful that Obama will sign the Kyoto protocol to reduce carbon emissions, which President Bush would not do. And he's hoping for a quick end to the Iraq War.

-- Alex Wayne

diumenge, 18 de gener del 2009

Un petit Estat en pro del canvi històric als Estats Units


L'Estat de Vermont ha celebrat avui a Constitution Avenue, no lluny del Capitoli, la seva recepció en honor del president entrant dels Estats Units. Només arribar, em satisfà comprovar que és un esdeviment a escala humana, com el propi Estat: enlloc de les multituds que m'esperava, m'adono que soc dels primers a aparèixer, només un quart d'hora abans de l'inici. Poc a poc arriben els representants d'una classe polítca única al país, la vermontesa: Howard Dean, l'antic governador que el 2004 portava una empenta similar a la d'Obama per fer-se amb les primàries democràtiques fins que va encallar a Iowa, el congressista Patrick Leahy, un dels més veterans del país en el càrrec i el senador Bernie Sanders, l'únic cårrec polític electe que s'autodefineix com a socialista al país.

El to d'aquests homes no té res a veure amb la major part dels ecos que ens arriben a Europa des dels Estats Units. Es detecta fins i tot en les quatre paraules que avui han adreçat als assisents a la celebració. Dean no s'està de fer una encesa defensa d'una sanitat pública per a tothom i assenyala que Obama no podrà portar endavant els seus objectius tot sol, cal que tingui darrera els treballadors i els progressistes. Sanders es congratula que el temps de les "guerres estúpides" quedi definitivament endarrera, però avisa de les enormes dificultats i dels poders formidables que es congriaran per impedir que el programa d'Obama tiri endavant. Leahy ens revela una conversa que va tenir amb el futur president: en pregunatar-li aquest per què li va donar suport gairebé des del primer moment mentre que d'altres van ser inicialment més cautes, Leahy li va respondre que estava convençut que ell és l'únic que pot "reintroduir" Amèrica al món.

Un no pot sinó esperar que Vermont sigui un bon estímul i un bon laboratori d'idees per a Obama. La reunió d'avui, reduida i gairebé entrañable si pensem en les masses ingents que s'esperen a Washington demà i demà passat, és un bon reflexe de la idiosincràsia d'aquest Estat, de gent propera i amb amplitud de mires.

Cap a les acaballes, un micròfon ens convida a pujar a dalt de tot de l'edifici, per admirar la vista bo i prenent café. Un cop dalt, el café ja ha volat, cosa que fa més difícil entomar la temperatura sota zero. La vista deixa veure, de ben a prop la gran extensió buida del Mall i el Capitoli, que d'aquí a poques hores estarà cobertes de masses entusiastes, confiants en el tomb que ha de donar la història.

dissabte, 17 de gener del 2009

L'inici de la presidència d'Obama

Viatjo a Washington per assistir, d'aquí a tres dies, a la investidura de Barack Obama a la presidència dels Estats Units. De fet, els actes de celebració comencen ja demà -tinc previst ser a la recepció que l'Estat de Vermont organitza per a la ocasió- i s'intensifiquen dilluns, per arribar al punt àlgid dimarts, amb l'acte central.

Obama arriba avui a la capital en tren des de Filadèlfia, emulant el viatge històric del seu predecessor Abraham Lincoln ara fa uns 150 anys. La "Inauguration" de cada nou president dels Estats Units ha despertat sempre expectació i ha mobilitzat més gent de la que som capaços d'imaginar en la vida política de qualsevol altre país del món. A la solemnitat del moment s'hi barreja l'element lúdic, l'espectacle i les més acolorides explosions d'entuasiasme, en un còctel únic. El relleu al capdavant de la Casa Blanca és una ocasió aprofitada per moltes persones i grups per exhibir-se com a abanderats de tota mena o bé, des de la posició d'observadors, per gaudir de la visió d'una massa ben heterogènia.

Aquesta vegada, però, les coses prenen a més un altre caire: la gent té la consciència que els actes tenen un sentit profund, molt més enllà de la vistositat dels fastos. Marquen un moment trascendental en la història dels Estats Units i del món. El canvi possible que Barack Obama preconitzava durant la campanya electoral de manera insistent i electritzant arriba ja amb el fet de la seva elecció mateixa. Per primera vegada, un afro-americà, un polític gairebé desconegut només fa uns anys, accedeix a la més alta magistratura de l'Estat. Per primera vegada, un missatge audaç en pro dels més desafavorits obté un suport majoritari enlloc de recels per suposat extremisme. Per primera vegada, el món té el convenciment gairebé únanime que una nova filosofia de les relacions internacionals s'instal.la a la Casa Blanca.

En els darrers mesos, quan m'han preguntat sobre les eleccions nord-americanes, he contestat sovint, mig en broma, que les expectatives son tan altes que qualsevol cosa que faci Obama es quedarà curta i ens abocarà fàcilment a la decepció. I afegia que, per la meva banda i per evitar decepcions, em dono per satisfet amb que hagi aconseguit el fet revolucionari de la seva pròpia elecció.

La realitat és, però, que necessitem més que mai una presidència intel.ligent i ambiciosa als Estats Units, pel bé del món. Calen resultats ara. Gaza no pot esperar. La pau a Orient Mitjà no pot esperar. La fam i els conflictes a África no poden esperar. La lluita contra el canvi climàtic no pot esperar.

Les tasques no seran fàcils. El fet que el nou equip hagi guanyat el poder amb un programa que aposta fermament per la col.laboració exterior no vol dir, per exemple, que Europa i els Estats Units puguin unificar de la nit al dia la seva agenda internacional. No vol dir tampoc que la societat nord-americana hagi canviat de cop les percepcions bàsiques sobre les opcions a l'abast del seu govern en política exterior. Obama tindrà éxit si pot menar una veritable revolució "cultural" que situi la implicació en els destins del món en el cor mateix de la política interna. Caldrà també, en sentit contrari, evitar que l'agenda política interna interfereixi tant en la resolució dels problemes mundials. No s'ha de repetir la situació dels anys noranta, en què les en general bones perspectives del procés de Pau a Orient Mitjà sota l'administració demòcrata resultaven alentides o intensificades segons si als Estats Units hi havia o no període electoral a la vista.