L'Estat de Vermont ha celebrat avui a Constitution Avenue, no lluny del Capitoli, la seva recepció en honor del president entrant dels Estats Units. Només arribar, em satisfà comprovar que és un esdeviment a escala humana, com el propi Estat: enlloc de les multituds que m'esperava, m'adono que soc dels primers a aparèixer, només un quart d'hora abans de l'inici. Poc a poc arriben els representants d'una classe polítca única al país, la vermontesa: Howard Dean, l'antic governador que el 2004 portava una empenta similar a la d'Obama per fer-se amb les primàries democràtiques fins que va encallar a Iowa, el congressista Patrick Leahy, un dels més veterans del país en el càrrec i el senador Bernie Sanders, l'únic cårrec polític electe que s'autodefineix com a socialista al país.
El to d'aquests homes no té res a veure amb la major part dels ecos que ens arriben a Europa des dels Estats Units. Es detecta fins i tot en les quatre paraules que avui han adreçat als assisents a la celebració. Dean no s'està de fer una encesa defensa d'una sanitat pública per a tothom i assenyala que Obama no podrà portar endavant els seus objectius tot sol, cal que tingui darrera els treballadors i els progressistes. Sanders es congratula que el temps de les "guerres estúpides" quedi definitivament endarrera, però avisa de les enormes dificultats i dels poders formidables que es congriaran per impedir que el programa d'Obama tiri endavant. Leahy ens revela una conversa que va tenir amb el futur president: en pregunatar-li aquest per què li va donar suport gairebé des del primer moment mentre que d'altres van ser inicialment més cautes, Leahy li va respondre que estava convençut que ell és l'únic que pot "reintroduir" Amèrica al món.
Un no pot sinó esperar que Vermont sigui un bon estímul i un bon laboratori d'idees per a Obama. La reunió d'avui, reduida i gairebé entrañable si pensem en les masses ingents que s'esperen a Washington demà i demà passat, és un bon reflexe de la idiosincràsia d'aquest Estat, de gent propera i amb amplitud de mires.
Cap a les acaballes, un micròfon ens convida a pujar a dalt de tot de l'edifici, per admirar la vista bo i prenent café. Un cop dalt, el café ja ha volat, cosa que fa més difícil entomar la temperatura sota zero. La vista deixa veure, de ben a prop la gran extensió buida del Mall i el Capitoli, que d'aquí a poques hores estarà cobertes de masses entusiastes, confiants en el tomb que ha de donar la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada