Companys i companyes:
Abans de res, deixeu-me dir-vos que estic molt content que, per a parlar de política europea avui, ens acompanyi l'Alejandro Cercas. Com sabeu, ell ha donat una gran victòria als socialistes europeus, una victòria que també és del Parlament Europeu com a institució i sobretot, és de tots els treballadors i les treballadores d'Europa. El vot contrari a les 65 hores és una fita important en la defensa del model social europeu.
I és que la preservació i la potenciació del nostre model de benestar troba avui obstacles i reptes. Arreu del nostre continent, es veu amenacat per les propostes d'una dreta que ha renunciat a tenir un projecte de construcció d'Europa i que aposta ben sovint pel desmantellament . Hi va haver un temps, als anys 50 i 60, en què la democràcia-cristiana podia sumarse als socialistes en un diàleg fructifer, que feia avançar Europa. Avui ja no. Malauradament -i dic malaurament perque, creieu-me, no em fa gens feliç- la dreta europea està dominada per populistes i euroesceptics.
Fora del nostre continent, també tenim un repte important: el de poder escriure les regles del joc a nivell mundial per tal que el nostre model no només tingui plena salut a casa nostra, sino que pugui obrir-se als habitants del planeta com a l'alternativa que millor garanteix la igualtat i la prosperitat també en els seus pasos. La crisi econòmica internacional ha donat l'evidencia, tot i que hagi estat de la pitjor manera, al que els socialistes sempre hem preconitzat. Ens cal un món amb normes. Avançar cap a l'Europa política és la millor manera d'erigir-se com un actor fort en l'escena internacional: el Tractat de Lisboa, que esperem que aviat pugui estar ratificat per tots els paisos ben aviat, ens ha d'oferir instruments importants en aquest sentit.
Amb la investidura de Barack Obama a la presidència dels Estats Units, s'obre una nova era en el sistema internacional i cal que els europeus sapiguem aprofitar aquesta oportunitat. En els seus quatre o cinc dies de vida tot just, el nou govern nord-americà ha adoptat mesures ben ambicioses, que els "cinics" -com li agrada dir al propi Obama - no creien possible: ha estat decretat el tancament de la base de Guantánamo i de les presons secretes de la CIA; s'ha prohibit expressament la tortura. Són molt bones notícies, tot i que és evident que Europa i Estats Units no unificaran les seves agendes polítiques d'un dia a l'altre. Caldrà un important treball de fons. Però deixeu-me dir, companyes i companys, que la familia socialista europea està ben preparada per liderar aquesta tasca en el cantó europeu. Avui gairebé tothom, en política, es declara "fan" d"Obama: cal fer notar aquí que la afinitat i la col.laboració de la familia socialista europea amb el Partit Democrata nord-americà i amb el que Obama representa dintre del Partit Demòcrata no és pas de fa quatre dies . Ha arribat, per tant, el moment de recollir els fruits d'aquesta aposta comuna pels valors del progrés.
Un dels terrenys en el que hem avançar plegats és el de la lluita contra el canvi climàtic. Estic convencut que aquest un dels problemes més importants del nostre temps i crec que aquesta visió es compartida per bona part dels meus companys i col.legues al Parlament. Si ho pensem bé, tota la resta de problemes que poguem preveure, hi estan relacionats o fins i tot supeditats. Noves formes de desigualtat, escassedat econòmica i fam, moviments massius de població, riscs per a la salut i aixi un llarg etcetera. Obama previsiblement signarà el protocol de Kyoto per a la reducció d'emissions de gasos contaminants, però caldrà a més que la nova administració se sumi ja d"entrada a l"actualització, en un sentit més ambiciós, dels objectius de Kyoto que ha de tenir lloc aquest mateix any. El Parlament Europeu ha entés la importància cabdal d'aquest dossier, al qual ha donat prioritat en aquest final de legislatura, amb diversos informes que consoliden la posició capdavantera d'Europa en la questió
Des del Parlament Europeu s'ha fet també possible que Europa marqui la diferència en diverses àrees geogràfiques del món. En relació a Amèrica Llatina hem defensat amplis partenariats que van molt més enllà de la relació econòmica. Hem reclamat una atenció continuada per al continent africà, al massa sovint només es dirigeix la mirada quan hi ha conflictes oberts, i encara. S'han posat les bases perquè poguem parlar de tu a tu amb els mercats asiàtics. Europa es consolida com el primer actor mundial en ajuda al desenvolupament.
Catalunya per la seva banda, també marca la diferència, a Europa i en la zona del seu veinatge. Europa mira avui Barcelona com a capital euromediterrania. Catalunya és més que mai un pont entre Europa i la Mediterrània i posa al servei d'aquesta Unió -de la nova Unió per la Mediterrania- un ampli bagatge i experiència en solidaritat, model de cohesió social i compromís col.lectiu.
Catalunya forma part també d'una nova manera d'entendre la construcció europea i de contribuir a la contrucció europea. Com a part integrant de l"Euroregió Mediterrania-Pirineus dona un impuls de primer ordre a l' Europa dels territoris, dels pobles de les regions. La Catalunya orgullosa de la seva identitat però també de la seva capacitat de sumar amb els veins es una avui una de les millors referencies de l'Europa de la diversitat.
Així doncs, per treballar per Catalunya i per la Construcció europea ens cal una majoria clara d'esquerres al parlament europeu com a resultat de les properes eleccions Els esdeveniments del darrer any, dels darrers mesos -les 65 hores, la crisi econòmica, el món després de Bush- mostren clarament la importància d'apostar per les forces de progrés. És el moment de fer una crida a una gran participació a les urnes el proper 7 de juny. Ambició o estancament, aquestes són les opcions. Nosaltres, els homes i les dones d'esquerres triem l'ambició, per Europa i per Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada