Geòrgia

Durant dos dies té lloc a Brussel.les la reunió semestral de la Comité de Cooperació Parlamentària Unió Europea-Geòrgia. La guerra entre Rússia i Geòrgia del passat mes d'agost encara és recent i un no pot deixar de tenir la impressió que fer referència a temes que no estiguin directament relacionats amb els fets dramàtic pot resultar fora de lloc. Malgrat tot, cal fer un esforç de "normalització" i gosar preguntar la nostra contrapart per temes socials i econòmics de la vida del país. Avancen a bon ritme les reformes democràtiques i dels sectors productius? Se'ns diu que el president Shakasvili prepara una "segona onada democratitzadora". Com es veuen els plans de cooperació regional de propsa la UE? Els georgians afirmen que veuen amb molt bons ulls el Partenariat Oriental que la Comissió Europea ha definit fa pocs mesos. Ara bé: si s'hi inclogués Russia -com molts defensem-, això sería un problema i un obstacle per a Geòrgia, ens diuen.

Sorgeix una gran interrogant únanimement en la part europea: com és possible un esquema de cooperació i estabilitat a la regió del Caucas del Sud i de la Mar Negra sense Rússia. La resistència dels georgians no deixa de ser comprensible ara per ara, però no hi ha cap alternativa que se sostingui.

Faig una observació en aquest sentit i tot seguit hi sumo dos altres elements de d'abast més general. Per una banda, m'interesso per les polítiques d'igualtat de gènere, no tant per que en el país hi hagi més motius de preocupació que en d'altres, sinó per que al Parlament Europeu ens hem proposat d'incorporar aquesta pregunta -o, en un sentit més ampli, aquesta preocupació- de manera sistemàtica en tots els contactes amb delegacions extrangeres (fa alguns mesos vaig assumir aquesta responsabilitat a la Delegació del Caucas del Sud). Per altra banda, pregunto també per les polítiques educatives, com a la millor inversió que pot fer una societat amb divisions i enfrontament per per a poder soldar-se en el futur entorn a uns valors i una visió comuns.

Les respostes no m'han arribat, ni durant la resta del debat ni durant el sopar posterior. La voràgine de la guerra també ha engolit les idees reposades i ha desdibuixat el camí normal del progrés de tota una societat. El tamada, la persona a qui toca fer el llarg discurs de brindis que marca la tradició georgiana, parla d'optimisme però no ens estalvia la sensació que la petja de la guerra és i serà encara molt profunda.