Una Europa i mitja

Resulta clar que a les properes eleccions al Parlament europeu no hi concorreran dos models d'Europa contraposats. La dreta ha renunciat, d'uns anys ençà, al procés de contrucció europea. Vol una frenada a mig camí, ens proposa "mitja europa".

Socialistes i democristians van saber teixir l'Europa unida des dels anys 50 fins als 90. Amb diferents accents, però amb una voluntat per a l'acord i una ambició inesgotables. En els darrers anys del segle XX, aznaristes, neogaullistes i berlusconians van irrompre en la familia democristiana per mitjà d'un curiós sistema d'invitacions recíproques. Es van emparar d'una tradició que els era aliena i en varen dinamitar la reputació d'europeisme i de consciència social. De retruc, alguns descontents amb la operació varen passar a la familia liberal, que d'aquesta manera va quedar igualment desdibuixada.

L'actuació liberal-conservadora per al futur inmediat és previsible. De cara a les eleccions, identificaran dos o tres temes que despertin especials temors en la ciutadania, no pas per aportar solucions, sinó per enmascarar la renúncia conscient a un projecte d'unió política per a Europa. En els espais de gestió que els corresponguin, continuaran la línia que ja han encetat: administrar el status quo i aprofitar qualsevol escletxa per renacionalitzar polítiques sense fer massa soroll. S'esforcen en perfeccionar el mercat i s'esforcen en desmantellar els contrapesos al mercat.

L'esquerra té la responsabilitat de donar plena visibilitat a l'Europa política i social en els comicis que venen. Que ningú pensi que el que tenim ho tenim guanyat per sempre. Que ningú pensi tampoc que "Europa va" sense que hi haguem d'empènyer al darrera. Una ambició molt més gran és possible, però ens cal tota la mobilització i tot el compromís de que siguem capaços.