A Bloomington, Indiana, durant els caps de setmana dels mesos de calor, el Farmers Market aplega petits grangers, productors diversos d'agricultura ecològica i un públic nodrit de compradors i curiosos. No es pot dir que els productes siguin massa variats, més aviat els que ofereix la terra sense forçar-la massa: molts tomàquets de primera qualitat, prèssecs també en abundància i, en quantitats més discretes, carabasses, pebrots i patates. En canvi, les activitats que ha anat generant el punt de trobada semanal són d'allò més diverses: avui hi he trobat música bluegrass en viu, salsa en altre cantó, quiromància, l'abecé de l'artesania del sabó i...recollida de signatures a favor i en contra de l'assistencia sanitària universal.
Dos taulells costat per costat, separats per un parell de metres prudencials, l'un amb l'ase a les faldilles i l'altre amb elefant -la mascota dels democràtes i la dels republicans-. Decideixo no sorprendre'm pel fet que els de l'ase no estiguin fent front a una aglomeració de gent incontenible i no puc deixar de preguntar-me en qué deu estar pensant el senyor de mitjana edat que, a la banda de l'elefant, s'està deixant persuadir per una senyora octagènaria amb barret de cow-boy. Satisfaig una curiositat més a l'abast: quin eslògan deuen fer servir els que s'oposen a donar cobertura sanitària a tothom en una ciutat universitaria com aquesta, que respira progressisme i cultura alternativa pels quatre costats? "No Obamacare. No to rationed healthcare".
Es tradueix més o menys així: "No al pla Obama. No a l'assitencia sanitària raccionada". Una de les coses més suaus que sentit aquests dies: potser, amb això de "raccionat", es vol fer evocar imatges de l'anomenat "socialisme real" en connexió amb els propòsits de reforma de l'administració. Arreu del país, els missatges no han estat tan fins, tan subtils. Les invectives dels neocons de la era Palin esgarrifen fins els conservadors de tall més clàssic. Pancartes proclamant ras i curt que l'assistència sanitària no és un dret i asseveracions de liders de primera fila dient que la reforma vol promoure l'eutanasia a gran escala. Circula per tot el pais un memorandum -sembla que confegit a partir de Twitter- amb 48 punts de crítica al pla de reforma, 44 dels quals es basen en falsedats o imprecisions.
Avui s'enterrava Edward M. Kennedy a Boston, el defensor més emblemàtic de l'assegurança sanitària per a tothom. La majoria dels seus vells colegues conservadors al Senat no s'haurien mai atrevit a argumentar-li en contra disbarats d'aquesta mena. Una anàlisi molt lúcida que he llegit no fa massa explica com els conservadors de la nova escola s'allunyen cada vegada més de la lògica per demanar a la gent veritables actes i fer-los creure el que la l'evidència desmenteix amb claredat meridiana. Malgrat els esforços de mobilizació d'Organizing for America, la organització de suport a l'acció de govern d'Obama, el camp progressista no sembla que tingui guanyada la batalla de les idees en una qüestió de justicia primària. Son molts i molts anys en els que el discurs polític i social dominant ha fet passar la idea de llibertat individual per davant de la de solidaritat entre individus, en un grau que ens resulta inconcebible a Europa però que no serà fàcil obviar en el futur inmediat als Estats Units.
Quan les parades del mercat han plegat veles, he entrat en un supermercat, també d'aquesta estampa ecològica tant comuna a Bloomington. Per poder complaure més tard uns amics de visita, he triat cerveses d'un assortiment molt variat: una d'alemanya, una de belga, una de mexicana i així unes quantes més. En voler pagar a la caixa, la sorpresa: "Ho sento, la llei d'Indiana prohibeix vendre cerveses els diumenges", em diu el caixer. M'he sentit la llibertat individual lleugerament invadida i que algú estava essent excessivament solidari amb la meva salut. He deixat les ampolles i he comprat gelat.
dissabte, 29 d’agost del 2009
dimecres, 1 d’abril del 2009
Denominacions de productes tèxtils i etiquetatge
No fa gaires dies, vaig rebre l'encàrrec d'elaborar un informe del Parlament Europeu sobre Denominacions de productes tèxtils i l'etiquetatge relacionat. Es tracta de pronunciar-se sobre la proposta de la Comissió Europea (CE) de revisar la legislació comunitària en la matèria. Ahir mateix vam poder fer el primer intercanvi de punts de vista a la Comissió de Mercat Interior i Protecció dels Consumidors, on vaig presentar un document de treball per iniciar la discussió.
Pot semblar un tema àrid, però en canvi penso que és de gran importància per fer la indústria europea competitiva davant dels mercats asiàtics i, sobretot, per fer que els consumidors europeus poguem decantar-nos per productes sostenibles. A Catalunya, el sector tèxtil ha tingut històricament una gran importància. Jo mateix, de petit, em movia sovint entre els patrons de cartró fets a mà per a pantalons i camises d'una empresa familiar de confecció que ja no és; sempre m'impressiona veure les colònies tèxtils abandonades a la Vall del Llobregat. Hem de fer que el que queda d'aquesta indústria a casa nostra es mantingui i, si és possible, que s'expandeixi en el futur: és un objectiu possible si ens concentrem en la producció de qualitat.
La proposta de la CE conté dos elements principals. En primer lloc, es proposa reduir el temps i la complexitat dels tràmits del procediments de l'autorització de noves fibres. En segon lloc - i per aconseguir l'objectiu ja esmentat- planteja convertir les tres directives existents en un reglament. Com que els reglaments, a diferencia de les directives, són d'aplicació directa, s'evitaria així que les legislacions nacionals hagin de de ser revisades cada vegada que s'aprova una nova fibra en l'àmbit comunitari.
En definitiva, la CE aposta per la simplificació (menys costos administratius per a les empreses i una posada en el mercat dels nous productes més ràpida) i aboga per limitar la revisió a aquests aspectes, per no caure, precisament, en un procés complexe pel que fa a la revisió mateixa.
Com a ponent de l'informe del Parlament penso, en canvi, que no s'entendria que no aprofitessim la ocasió per adaptar la legislació a l'evolució que ha fet el sector en els darrers anys. De fet, si no ho féssim, distorsionariem el bon funcionalment del mercat i fariem els consumidors més vulnerables. Us explico a continuació les meves raons.
Sens dubte, la competitivitat de les empreses tèxtils europees passa per fomentar la innovació. Fer més àgils els procediments per a la inclusió de productes nous i de qualitat és una mesura molt últil, però no pot ser l'única en aquest camp.
La competitivitat del sector a Europa, a més, no es deriva únicament de la qualitat o de les propietats intrísiques dels productes locals i de com això ajuda a pujar fre a productes d'importació, fabricats massivament i venuts a preus més baixos. Cada vegada més, el consumidor europeu fa intervenir un altre element en la tria: busca productes sostenibles, pensant en la pròpia salud i en el respecte al medi ambient. Europa ha de posar-se al capdavant d'aquest tipus de producció.
Els consumidors hem de poder tenirm per exemple, informació unificada a nivell europeu sobre les recomanacions de rentat (pensem en l'estalvi d'aigua i productes de neteja!); hem de poder saber on han estat produïts els diferents components de les fibres i quin camí han seguit fins al lloc de venda; hem de poder optar per productes orgànics fácilment identificables.
I que m'en dieu dels problemes de salut que poden generar algunes fibres? Les al.lèrgies són un problema en augment en la nostra societat i cal que estiguem segurs que els teixits que comprem no ens exposen a aquest risc.
En definitiva, cal preparar la indústria europea per a compradors cada cop més exigents, els mateixos que al capdavall la poden fer viable davant de produccions més indiscriminades d'altres zones del món.
Pot semblar un tema àrid, però en canvi penso que és de gran importància per fer la indústria europea competitiva davant dels mercats asiàtics i, sobretot, per fer que els consumidors europeus poguem decantar-nos per productes sostenibles. A Catalunya, el sector tèxtil ha tingut històricament una gran importància. Jo mateix, de petit, em movia sovint entre els patrons de cartró fets a mà per a pantalons i camises d'una empresa familiar de confecció que ja no és; sempre m'impressiona veure les colònies tèxtils abandonades a la Vall del Llobregat. Hem de fer que el que queda d'aquesta indústria a casa nostra es mantingui i, si és possible, que s'expandeixi en el futur: és un objectiu possible si ens concentrem en la producció de qualitat.
La proposta de la CE conté dos elements principals. En primer lloc, es proposa reduir el temps i la complexitat dels tràmits del procediments de l'autorització de noves fibres. En segon lloc - i per aconseguir l'objectiu ja esmentat- planteja convertir les tres directives existents en un reglament. Com que els reglaments, a diferencia de les directives, són d'aplicació directa, s'evitaria així que les legislacions nacionals hagin de de ser revisades cada vegada que s'aprova una nova fibra en l'àmbit comunitari.
En definitiva, la CE aposta per la simplificació (menys costos administratius per a les empreses i una posada en el mercat dels nous productes més ràpida) i aboga per limitar la revisió a aquests aspectes, per no caure, precisament, en un procés complexe pel que fa a la revisió mateixa.
Com a ponent de l'informe del Parlament penso, en canvi, que no s'entendria que no aprofitessim la ocasió per adaptar la legislació a l'evolució que ha fet el sector en els darrers anys. De fet, si no ho féssim, distorsionariem el bon funcionalment del mercat i fariem els consumidors més vulnerables. Us explico a continuació les meves raons.
Sens dubte, la competitivitat de les empreses tèxtils europees passa per fomentar la innovació. Fer més àgils els procediments per a la inclusió de productes nous i de qualitat és una mesura molt últil, però no pot ser l'única en aquest camp.
La competitivitat del sector a Europa, a més, no es deriva únicament de la qualitat o de les propietats intrísiques dels productes locals i de com això ajuda a pujar fre a productes d'importació, fabricats massivament i venuts a preus més baixos. Cada vegada més, el consumidor europeu fa intervenir un altre element en la tria: busca productes sostenibles, pensant en la pròpia salud i en el respecte al medi ambient. Europa ha de posar-se al capdavant d'aquest tipus de producció.
Els consumidors hem de poder tenirm per exemple, informació unificada a nivell europeu sobre les recomanacions de rentat (pensem en l'estalvi d'aigua i productes de neteja!); hem de poder saber on han estat produïts els diferents components de les fibres i quin camí han seguit fins al lloc de venda; hem de poder optar per productes orgànics fácilment identificables.
I que m'en dieu dels problemes de salut que poden generar algunes fibres? Les al.lèrgies són un problema en augment en la nostra societat i cal que estiguem segurs que els teixits que comprem no ens exposen a aquest risc.
En definitiva, cal preparar la indústria europea per a compradors cada cop més exigents, els mateixos que al capdavall la poden fer viable davant de produccions més indiscriminades d'altres zones del món.
Recursos col.lectius per a la defensa dels consumidors
Els drets dels consumidors sovint no resulten prou ben protegits perquè moltes transaccions a Europa ténen avui una naturalesa transfronterera. La Comissió Europea i el Parlament Europeu treballen per un sistema que faciliti que els consumidors de diversos països puguin agrupar-se per defensar les seves reclamacions. A la sessió plenària de la setmana passada vam poder debatre la qüestió. Tal com va dir la nostra coordinadora de Mercat Interior, Evelyne Gephardt, la majoria de gent no aniria a judici per sis o set euros de més mensuals a la factura del telèfon, però en canvi, quan molta gent amb el mateix problema s'agrupa, es pot iniciar un preocediment de reclamació i compensació amb moltes garanties d'èxit. Per la meva banda, vaig exposar així la meva visió:
"Señor Presidente, en un mercado sin fronteras como el europeo, es importante que, aparte de velar por el buen funcionamiento de la competencia, nos preocupemos con igual celo de la protección de los consumidores.
A lo largo de medio siglo, las barreras para los productos han ido cayendo, pero, en buena medida, estas barreras siguen en pie para los consumidores.
Las prácticas comerciales abusivas a menudo no son denunciadas por los consumidores ni perseguidas por las organizaciones de consumidores porque existe la consciencia de la dificultad de obtener compensación.
El recurso colectivo permite aunar esfuerzos en los casos en que existen muchos afectados, y ofrece una perspectiva mucho mayor de alcanzar una reparación. Por la naturaleza transfronteriza de buena parte de las transacciones económicas en la Unión Europea, este derecho al recurso colectivo no se puede circunscribir a los ámbitos nacionales.
Necesitamos una verdadera iniciativa de alcance europeo, algo que, para ser efectivo, entrañará un cierto grado de armonización o acercamiento entre los sistemas nacionales existentes. El modelo a elegir debe tener como objetivo facilitar el acceso a los consumidores al sistema, evitar las cargas exageradas y la burocratización.
Considero, por lo tanto, que se deberían privilegiar los mecanismos de solución alternativa de conflictos, por ser los que ofrecen más agilidad, y también los procedimientos judiciales simplificados con costas reducidas."
"Señor Presidente, en un mercado sin fronteras como el europeo, es importante que, aparte de velar por el buen funcionamiento de la competencia, nos preocupemos con igual celo de la protección de los consumidores.
A lo largo de medio siglo, las barreras para los productos han ido cayendo, pero, en buena medida, estas barreras siguen en pie para los consumidores.
Las prácticas comerciales abusivas a menudo no son denunciadas por los consumidores ni perseguidas por las organizaciones de consumidores porque existe la consciencia de la dificultad de obtener compensación.
El recurso colectivo permite aunar esfuerzos en los casos en que existen muchos afectados, y ofrece una perspectiva mucho mayor de alcanzar una reparación. Por la naturaleza transfronteriza de buena parte de las transacciones económicas en la Unión Europea, este derecho al recurso colectivo no se puede circunscribir a los ámbitos nacionales.
Necesitamos una verdadera iniciativa de alcance europeo, algo que, para ser efectivo, entrañará un cierto grado de armonización o acercamiento entre los sistemas nacionales existentes. El modelo a elegir debe tener como objetivo facilitar el acceso a los consumidores al sistema, evitar las cargas exageradas y la burocratización.
Considero, por lo tanto, que se deberían privilegiar los mecanismos de solución alternativa de conflictos, por ser los que ofrecen más agilidad, y también los procedimientos judiciales simplificados con costas reducidas."
diumenge, 29 de març del 2009
Les relacions entre Estats Units i Europa
És gratificant comprovar com al Parlament Europeu existeix un consens amplíssim sobre les possibilitants i la conveniència de refer les relacions amb els Estats Units. Avui tothom, a dreta i esquerra, té l'esperança posada en el President Obama. Però no hem de oblidar que ha calgut que un altre president deixés la Casa Blanca per que els necons europeus -que també n'hi ha, i força!- abjuressin aparentment de la seves simpaties.
Les relacions entre les societats civils europea i nordamericana s'han vist perjudicades especialment durant l'etapa Bush. Durant el darrer ple a Estrasburg es va debatre i votar l'informe Millán Mon sobre les relacions transatlàntiques.Vaig tenir la ocasió d"expressar breument la meva visió sobre la qüestió:
"Señor Presidente, con la elección del Presidente Obama, los Estados Unidos viven un momento histórico, cuya transcendencia es ampliamente sentida y compartida en Europa.
El Presidente Obama encuentra hoy plena sintonía en Europa con relación a una acción política que tiene como palabras clave «reconstrucción» y «recuperación».
El discurso del Primer Ministro Gordon Brown, ayer, en este mismo recinto, es una buena prueba de la compenetración existente. Sin duda, esas palabras «reconstrucción» y « recuperación» merecen todo el protagonismo posible ante la situación de crisis actual, frente a la que nos planteamos evolucionar hacia una economía verde donde crecimiento y protección del medio ambiente no estén reñidos, sino que se complementen perfectamente.
Pero también asistimos a una «reconstrucción» y una «recuperación» de los puentes entre Europa y los Estados Unidos que habían quedado debilitados en la última década.
El retorno de los Estados Unidos al multilateralismo es una muy buena señal para Europa y hace más viables nuestros objetivos de paz, justicia y bienestar en el escenario mundial. Los últimos años, sin embargo, también han supuesto un alejamiento entre las sociedades civiles a ambos lados del Atlántico.
Desde las instituciones europeas debemos propiciar las interacciones de todo tipo entre organizaciones, mundo académico, medios de comunicación y agentes sociales para que esta brecha pueda ser colmada."
Les relacions entre les societats civils europea i nordamericana s'han vist perjudicades especialment durant l'etapa Bush. Durant el darrer ple a Estrasburg es va debatre i votar l'informe Millán Mon sobre les relacions transatlàntiques.Vaig tenir la ocasió d"expressar breument la meva visió sobre la qüestió:
"Señor Presidente, con la elección del Presidente Obama, los Estados Unidos viven un momento histórico, cuya transcendencia es ampliamente sentida y compartida en Europa.
El Presidente Obama encuentra hoy plena sintonía en Europa con relación a una acción política que tiene como palabras clave «reconstrucción» y «recuperación».
El discurso del Primer Ministro Gordon Brown, ayer, en este mismo recinto, es una buena prueba de la compenetración existente. Sin duda, esas palabras «reconstrucción» y « recuperación» merecen todo el protagonismo posible ante la situación de crisis actual, frente a la que nos planteamos evolucionar hacia una economía verde donde crecimiento y protección del medio ambiente no estén reñidos, sino que se complementen perfectamente.
Pero también asistimos a una «reconstrucción» y una «recuperación» de los puentes entre Europa y los Estados Unidos que habían quedado debilitados en la última década.
El retorno de los Estados Unidos al multilateralismo es una muy buena señal para Europa y hace más viables nuestros objetivos de paz, justicia y bienestar en el escenario mundial. Los últimos años, sin embargo, también han supuesto un alejamiento entre las sociedades civiles a ambos lados del Atlántico.
Desde las instituciones europeas debemos propiciar las interacciones de todo tipo entre organizaciones, mundo académico, medios de comunicación y agentes sociales para que esta brecha pueda ser colmada."
dimarts, 24 de març del 2009
Multilingüisme
Fa només uns moments, hem obtingut una gran victòria a l'hemicicle del Parlament Europeu. La Maria Badia n'ha estat la principal artífex, proposant una resolució alternativa a l'informe del diputat popular Graça Moura titulat Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment” (A6-0092/2009) . El text alternatiu havia rebut l'adhesió de de diversos grups polítics, que veien molts problemes en el text original del ponent. En el vot, una majoria de diputats han donat suport a la proposta de la Maria.
Se m'han posat els pels de punta quan, al plenari, Graça Moura ha intentat defensar-se de la resolució alternativa dient que "els nacionalismes exhacerbats" volien aigualir-li el text i portar les seves batalles al Parlament Europeu. Tot al contrari: els diputats populars espanyols havien introduit esmenes en l'informe que qüestionaven de dalt a baix la política lingüística a Catalunya, a partir d'una suposada defensa al dret dels pares a escollir la llengua en la que volen escolaritzar els seus fills.
Els populars volien subvertir així el que han estat i són les principals virtuds del model català, un model que resulta prodigiós -malgrat la molta feina que queda per fer- si mirem la situació ens molts altres indrets d'Europa. Primer pilar del nostre model, la cohesió social: la llengua catalana és avui un patrimoni comú de tots els catalans, dels que la parlen i dels que no la parlen. Segon pilar, el nostre model treballa per objectius vàlids per a tothom: garanteix, al final de l'escolarització, el coneixement del català i del castellà. En base al principi de subsidiarietat, correspon al nostre poble, a les nostres institucions, el decidir de quina manera i amb quins ingredients s'assoleixen aquests objectius i es preserva la nostra ben guanyada cohesió social.
Se m'han posat els pels de punta quan, al plenari, Graça Moura ha intentat defensar-se de la resolució alternativa dient que "els nacionalismes exhacerbats" volien aigualir-li el text i portar les seves batalles al Parlament Europeu. Tot al contrari: els diputats populars espanyols havien introduit esmenes en l'informe que qüestionaven de dalt a baix la política lingüística a Catalunya, a partir d'una suposada defensa al dret dels pares a escollir la llengua en la que volen escolaritzar els seus fills.
Els populars volien subvertir així el que han estat i són les principals virtuds del model català, un model que resulta prodigiós -malgrat la molta feina que queda per fer- si mirem la situació ens molts altres indrets d'Europa. Primer pilar del nostre model, la cohesió social: la llengua catalana és avui un patrimoni comú de tots els catalans, dels que la parlen i dels que no la parlen. Segon pilar, el nostre model treballa per objectius vàlids per a tothom: garanteix, al final de l'escolarització, el coneixement del català i del castellà. En base al principi de subsidiarietat, correspon al nostre poble, a les nostres institucions, el decidir de quina manera i amb quins ingredients s'assoleixen aquests objectius i es preserva la nostra ben guanyada cohesió social.
dimarts, 17 de març del 2009
L'Assamblea Parlamentària Euro-Mediterrània debat sobre la crisi econòmica
L'Assamblea Parlamentària Euro-Mediterrània tot just ha conclòs a Brussel.les la seva sessió plenària semestral. No cal dir que els grans temes han estat Gaza i la crisi econòmica.Aquest darrer tema va ser objecte ahir d'un debat monogràfic. En la intervenció que vaig realitzar vaig voler centrar-me en quins canvis hauria de fer la pròpia institució per respondre adequadament a la crisi:
"Gracias, Sr. Presidente. Quisiera dedicar mi breve intervención a reflexionar sobre qué podemos hacer como institución ante la crisis.
Más allá de las distintas recomendaciones que podamos emitir, creo que la crisis actual nos empuja también a plantearnos cual es el mejor sistema de organización del que podemos dotarnos para contribuir de manera efectiva a salir de la crisis, cual es el programa de trabajo que deberiamos priorizar y cual es el encaje que mejor conviene a la APEM en el engranaje institucional, para alcanzar éstos objetivos.
En primer lugar, se nos hace evidente la necesidad de que la APEM se asocie estrechamente a la Unión por el Mediterráneo como su dimensión parlamentaria y que pueda así adoptar actos concretos, de incidencia directa sobre nuestras economías y nuestras sociedades.
En segundo lugar, no debemos en modo alguno abandonar la agenda del Proceso de Barcelona. Los grandes proyectos de la Unión por el Mediterráneo son muy adecuados, pero debemos igualmente reforzar el importante acervo acumulado a lo largo de casi 15años por los socios euromediterraneos sobre la base de la estrecha interdependencia económica y social.
Por último, debemos poner un especial énfasis en la formación, en la educación: ésta es la mejor garantía para una economia competitiva, para la cohesión social y para la creación de un verdadero sentimiento de comunidad entre Europa y el Mediterráneo."
dilluns, 9 de març del 2009
Pla d'acció europeu per la petita i mitjana empresa
El passat 3 de desembre la Comissió de Mercat Interior i Protecció al Consumidor (IMCO) va aprovar la opinió sobre la "Small Business Act", de la qual vaig ser ponent. La "Small Business Act" és el conjunt de directrius i mesures generals de que es doten les institucions europees en favor de la petita i mitjana empresa. La iniciativa va arrencar ja fa temps, però resulta d'especial importància en el moment actual, per fer front a la crisi.
Avui hem debatut al ple sobre l'informe de fons del mateix tema que la colega socialista hongaresa Edith Herczog ha elaborat a la Comissió d'Indústria. El consens dels grups és ampli, com ha de ser en un àmbit de tanta importància. Crec, però, que des de l'esquerra hem de subratllar qüestions vitals que sovint corren el risc de quedar relegats. Aquesta idea ha centrat la meva intervenció en qualitat de ponent de la opinió d'IMCO:
"Señora Presidenta, en primer lugar quisiera dar las gracias a la ponente, la señora Herczog, por su informe y por la colaboración que ha ofrecido a los responsables de las opiniones de las demás comisiones.
Como ponente de opinión de la Comisión de Mercado Interior y Protección del Consumidor quisiera señalar brevemente los tres elementos que nos parecen esenciales –aunque también en cuanto a otros elementos tenemos un consenso muy amplio– y que nos gustaría destacar en la opinión que elaboramos en su momento.
En primer lugar, la necesidad de actuar ante la situación que se crea en muchas ocasiones en el momento de la jubilación del empresario en la pequeña y mediana empresa. Demasiadas veces, la jubilación supone el fin de la actividad de estas empresas o, en otros casos, la absorción por empresas mayores, con lo cual dejan de tener su naturaleza de pequeña y mediana empresa.
En segundo lugar, el valor de la formación como elemento clave, tanto para mejorar las capacidades de las empresas y de sus profesionales como para poner de relieve el valor social de las empresas en el conjunto más amplio de la sociedad.
Por último, hacer especial referencia a las mujeres, que son las que siguen experimentando las mayores dificultades para sacar adelante este tipo de empresas."
Avui hem debatut al ple sobre l'informe de fons del mateix tema que la colega socialista hongaresa Edith Herczog ha elaborat a la Comissió d'Indústria. El consens dels grups és ampli, com ha de ser en un àmbit de tanta importància. Crec, però, que des de l'esquerra hem de subratllar qüestions vitals que sovint corren el risc de quedar relegats. Aquesta idea ha centrat la meva intervenció en qualitat de ponent de la opinió d'IMCO:
"Señora Presidenta, en primer lugar quisiera dar las gracias a la ponente, la señora Herczog, por su informe y por la colaboración que ha ofrecido a los responsables de las opiniones de las demás comisiones.
Como ponente de opinión de la Comisión de Mercado Interior y Protección del Consumidor quisiera señalar brevemente los tres elementos que nos parecen esenciales –aunque también en cuanto a otros elementos tenemos un consenso muy amplio– y que nos gustaría destacar en la opinión que elaboramos en su momento.
En primer lugar, la necesidad de actuar ante la situación que se crea en muchas ocasiones en el momento de la jubilación del empresario en la pequeña y mediana empresa. Demasiadas veces, la jubilación supone el fin de la actividad de estas empresas o, en otros casos, la absorción por empresas mayores, con lo cual dejan de tener su naturaleza de pequeña y mediana empresa.
En segundo lugar, el valor de la formación como elemento clave, tanto para mejorar las capacidades de las empresas y de sus profesionales como para poner de relieve el valor social de las empresas en el conjunto más amplio de la sociedad.
Por último, hacer especial referencia a las mujeres, que son las que siguen experimentando las mayores dificultades para sacar adelante este tipo de empresas."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
