Centrem-nos: som d'esquerres

De tant en tant, sorgeixen veus que defensen o recomanen una obertura de tal o tal força d'esquerra cap al centre. Passa en tots els països d'Europa: el New Labour a Gran Bretanya fou concebut per a desintegrar tota demarcació ideològica entre el liberalisme i les trade unions; Schröder assajà a Alemanya un molt explícit Neue Mitte; Royal a França s'arriscà gairebé a cedir a Bayrou la plaça de candidat "revolucionari". Per "obertura" normalment s'estén desplaçament amb tots els atuells programàtics cap al terreny del centre, amb la confiança que es mantindrà un electorat incondicional, captiu i sofert, escorat cap a l'esquerra.

No sempre aquest tipus de consells es proposen en època de crisi de confiança o de caiguda de popularitat. En ocasions es fonamenten en el voler fer constatar la xamba que un executiu ha tingut governant incòlume des de l'esquerra, per afirmar tot seguit que si col continuar per la via de l'èxit, caldrà que de manera racional viri cap al centre i deixi de confiar sense més en la bona estrella.

Aquest és el cas, és clar, d'Espanya. Durant l'últim any de la passada legislatura, molts auguraven mesures destinades a plaure els "centristes". En no verificar-se, a l'inici de la nova legislatura també molts auguraven "un bany de realisme" en l'acció de govern, deslliurat ja l'executiu de la pressió de la campanya. Se'ns ha dit i se'ns diu que les enquestes mostren com una majoria de gent s'autoubica al centre.

El discurs de Zapatero al Congrés del PSOE, celebrat els passats 4,5 i 6 de juliol a Madrid, va dissipar dubtes i espantar recomanacions del tipus referit. El govern governarà per a tots amb un programa d'esquerres, i no pas des del centre i per al centre.

Algunes consideracions s'imposen, per a prevenir futures crides a "centrar-se". Morfològicament, el centre és un punt, mentre que l'esquerra és tota una àrea. Així, un es pot situar més o menys a l'esquerra, mentre que del centre només se'n pot estar a les inmediacions. Aquest centre inabastable només es defineix en funció del que en cada societat es posi a la dreta o a la esquerra de la balança.

El centre no és, doncs, un territori per conquerir sinó una referència del llenguatge polític amb finalitats merament pràctiques. El fet que les persones puguin autodefinir-se de centre no vol dir que les opcions polítiques puguin instal.lar-s´hi còmodament, sense bascular.

Jo diria que a l'electorat de totes les adscripcions -fins i tot de la dreta- premia sobretot els líders de coherència contrastada. Coherència entre el bagatge ideològic i les propostes per al futur. Coherència entre el que es diu i el que es fa; coherència entre ideal i determinació. Coherència, fins i tot, entre el que mostres i el ets.

És per això, també, que Obama sedueix més enllà dels sectors de suport tradicional al Partit Demòcrata. No ha fet cas dels cants de sirena que advoquen per que adopti un missatge més convencional, compatible amb les més variades tendències. La gent, arreu, està cansada de tacticismes i de lideratges reversibles. Per això crec que fins i tot molts conservadors votaran a Obama en detriment de McCain, que ha abundat en aquest joc. "Republicans for Obama" existeix ja, de fet. Encara que alguns em diuen que sona a una cosa com ara "Jews for Christ"...