Joves europeus, joves mediterranis

Els guanyadors del concurs Joves amb iniciativa, convocat per la Fundació "la Caixa", han visitat el Parlament. En David Hammerstein i jo hem estat amb ells en un acte en què ens han mostrat un video amb els diferents projectes i ens han lliurat un decàleg amb les propostes dels grups de treball que han organitzat aquests darrers dies a Brussel.les juntament amb joves belgues. En adreçar-me a ells, els he manifestat el que crec més significatiu del seu gest: que hagin cregut en l' oportunuitat que se'ls oferia per canalitzar i ampliar el seu projecte. En general, hi ha un problema de desconfiança dels joves de tot allò que ja ens ve organitat, pautat, ja sigui des del sector públic com des del sector privat. A vegades perquè sembla poc espontani, altres perquè hi ha por de ser instrumentalitzats.

Els projectes que ens han mostrat -itineraris amb acompanyament per a gent gran a la muntanya a Castelló, grup de música amb inmigrants a Cànàries, formació per a reclusos a Madrid, discoteca a Barcelona amb discapacitats intel.lectuals- tenen una força interna impressionant i per tant haurien de servir també perquè d'altres joves espantessin també possibles reticències a implicar-se.

Poca estona després, he conversat llargament amb un grup de joves libanesos. La visita d'aquest grup, coordinat per llur alcalde, té una especial significació: es tracta de la primera ocasió en que el Parlament acull, en el seu programa regular de visitants, un grup d'un país veí d'Europa.

Les visites, fins ara reservades als ciutadans dels Estats membres, s'obren també als ciutadans dels nostres països socis dintre de la Política Europea de Veïnatge. Europa s'ha proposat arribar-ho a "compartir tot, excepte les institucions polítiques", amb aquests països. Per tant, és lògic i del tot desitjable que les portes del Parlament s'obrin de bat a bat a aquestes societats que ens són properes i que volem encara més properes. Des d'aquest punt de vista, al Parlament, Les preguntes, l'interès, els comentaris i els somriures d'aquests joves libanesos pioners resulten ben gratificants.

El missatge que cal que s'emportin és que Europa no els ha d'ensenyar més del que Europa pot aprendre d'ells. Ells formen part d'una societat, la libanesa, que malgrat totes les dificultats, aconsegueix contruir-se dia a dia sobre una diversitat ben marcada. És ben clar que ningú els pot donar lliçons de convivència i convé que ells sentin el nostre reconeixement i la nostra proximitat, no només en sentit geogràfic.