Productes de defensa

A la Comissió de Mercat Interior hem començat la discussió de l'informe Ruhle sobre la simplificació de termes i condicions de les transferencies de productes relacionats amb la defensa dintre de la Comunitat.

Mai no m'ha deixat d'impressionar que Eslovènia, en el moment d'acccedir a la seva independència (1990-1991), es plantegés si calia tenir exèrcit o no. El repte que tenim avui no es pas decidir-nos en aquests termes, sinó com fer dels exèrcits un instrument de pau al món i un factor d'integració a casa nostra, a Europa. Crec que aquesta també és la óptica de Heide Ruhle, dels Verds.

Per això, l'informe en qüestió i la directiva de la Comissió que li serveix de base tenen l'ambició de posar a fi a la reexportació indeguda d'armament cap a zones de conflicte sense autorització del país productor. Amb aquest i altres objectius, Parlament i Comissió aborden la reforma del sistema de llicencies europeu i la eventual introducció d'un sistema comú per a les indústries europees de defensa.

La ponent deixa també entreveure realisme: no podrem assolir una sistema unificat per als productes de defensa de cop i volta, sinó que estem només en un escenari intermig. Crec que cal aprofundir encara més en aquest realisme: sense una Europa política -pesi a qui pesi, i a mi em pesa molt- hem d'admetre que noció "d'interés nacional" en l'àmbit estratègic té una entitat concreta, mentre que la noció d'"interés europeu" és del tot difusa. Tenint en compte això, cal tenir una especial cura que les cooperacions existents entre grups de països . Si voleu, és una expressió més de les geometries variables en les que ens movem, però que al capdavall ens fan avançar, encara que sigui a batzegades.

No voldria que demà ens trobessim amb un sistema europeu de llicencies d'armament formalment impecable però que a la pràctica elimina les cooperacions existents i sense una Europa política que ens serveixi de guia. Seria un terreny abonat per a actituds com la del govern de la República Txeca dels darrers dies, amb la signatura de l'acord amb els Estats Units per a la instal.lació de l'escut antimíssils. Un fet que sens dubte fa més difícil que els europeus siguem responsables de la nostra pròpia seguretat.