"Manifest destiny"

Sioux Center és una població tranquil.la a l'oest d'Iowa. Els camps de blat de moro evolucionen gairebé inperceptiblement en carrers vorejats de gespa ben tallada i arbres alts.

Dos terços de la població són d'origen neerlandés, la proporció més alta dels Estats Units. Orange City, a mitja hora de distància en cotxe, és també un indret de decidit predomini neerlandès. Sota el cartell de benvinguda, una sèrie de rètols en forma d'esclop t'indiquen les diverses direccions. En una cantonada, et sorpren una cabina telefonica en forma de molí, amb tot el parament. A la botiga d'esclops del centre, a part de vendre la producció pròpia i speculoos, lliuren certificats d'autenticitat amb les compres de ceràmica de Delft.

Dono un cop d'ull a Wikipedia, sobre els enclaus neerlandesos als Estats Units. Llegint sobre Holland, Michigan -una població que vaig visitar l'any passat- em sobta que l'entrada parli de "xoc cultural" entre els calvinistes militants que s'hi assentaren a mitjans del segle XIX i els habitants de sempre, els indis Ottawa. No em puc imaginar una dialèctica entre costums i cosmovisions com a causa del "desplaçament d"aquests darrers cap al nord". Convindria parlar de xoc sense adjectius, en la seva acepció més literal. El mateix val pels Sioux d'Iowa i pels indis d'arreu del país.

Els nouvinguts europeus eixamplaren continuament la frontera materialitzant així el "Manifest destiny" que els havia estat promès, una missió "civilitzadora" de llibertat i democràcia que passava per l'adquisició de territoris entre l'Atlàntic i el Pacífic, però que probablement ha revertit també en una missió global al segle XX, un cop esgotats aquests territoris.

Durant prop de 150 anys, algunes d'aquestes comunitats han continuat nodrint-se de la pròpia idiosincràcia original europea, ja sigui per l'arribada preferent de l'antiga pàtria, ja sigui pels matrimonis entre ells mateixos i pel manteniment de les seves pròpies universitats, escoles i esglèsies.

No penseu pas en L'únic testimoni i els Amish: no té res a veure. Són comunitats que participen en tot de la cultura i l'estil de vida estadounidencs, bo i mantenint aquest vincle subjacent, desconcertant per a l'observador europeu d'avui. Com tantes altres realitats seculars, aquesta també es dil.lueix actualment.