Dijous passat, a l'aeroport d'Estrasburg, ens miravem les agendes per tal que el setembre pogués parlar-nos de memòria i espai mediterrani en una escola d'estiu a Itàlia, segons un encàrrec que els organitzadors m'havien fer arrivar per a ell. Em va semblar endevinar la manera de convèncer-lo: "Volen tractar la història dels exclosos, dels 'altres'", vaig dir-li. La mirada se li il.luminava, entre heroica i llaminera. El Geremek historiador s'ha dedicat, sobretot, a escriure la història dels que, pel fet de situar-se en els marges de la societat, no van poder escriure la història.
Per això i per més, fou intel.lectual de dimensió europea: els seus ensenyaments no tenen època ni lloc. Serà també recordat com a ferm opositor a la dictadura polonesa, Ministre d'exteriors de Polònia i més recentment víctima fallida dels afanys persecutoris dels germans Kaczyński, que volien fer-li perdre l'acta de diputat europeu en negar-se Geremek a prestar un nou jurament negant haver col.laborat mai amb les autoritats comunistes. Entre reunió i reunió en una missió recent a les Nacions Unides confessava, amb un xiuxiueig còmplice que en cap cas sonava a menyspreu a la posició política que ocupava, que el que li agradaria de veritat era tornar a la recerca històrica.
Haurà estat precisament la sàbia combinació entre política i erudició, entre coneixement i servei públic, el que permet avui el seu llegat oferir-se a d'altres persones, perquè continuin la tasca. El relat del que s'ha esdevingut surt dels llibres per convertir-se en un terreny per a l'entesa i per a la convivència en termes pràctics, si sabem trobar, per mitjà del diàleg, els ingredients adequats. Aquest és el millor antídot contra la intolerància, l'amenaça més greu dels nostres temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada