Aquest diumenge ha mort Bronislaw Geremek. No puc dir que l'hagi conegut més enllá de quatre o cinc converses. Van ser, en canvi, converses vibrants, entuasiastes. Parlàvem d'història sense parlar del passat; parlàvem del coneixement de la història com a argamassa per a la societat del futur. A ell li agradava fer referència a la "memòria" -subratllant ben bé la paraula- a escala europea. S'hi referia amb posat pensaròs, com si fos una obsessió sobrevinguda; en canvi, no costava gens endevinar que aquesta era la idea-síntesi d'una llarga trajectòria.
Dijous passat, a l'aeroport d'Estrasburg, ens miravem les agendes per tal que el setembre pogués parlar-nos de memòria i espai mediterrani en una escola d'estiu a Itàlia, segons un encàrrec que els organitzadors m'havien fer arrivar per a ell. Em va semblar endevinar la manera de convèncer-lo: "Volen tractar la història dels exclosos, dels 'altres'", vaig dir-li. La mirada se li il.luminava, entre heroica i llaminera. El Geremek historiador s'ha dedicat, sobretot, a escriure la història dels que, pel fet de situar-se en els marges de la societat, no van poder escriure la història.
Per això i per més, fou intel.lectual de dimensió europea: els seus ensenyaments no tenen època ni lloc. Serà també recordat com a ferm opositor a la dictadura polonesa, Ministre d'exteriors de Polònia i més recentment víctima fallida dels afanys persecutoris dels germans Kaczyński, que volien fer-li perdre l'acta de diputat europeu en negar-se Geremek a prestar un nou jurament negant haver col.laborat mai amb les autoritats comunistes. Entre reunió i reunió en una missió recent a les Nacions Unides confessava, amb un xiuxiueig còmplice que en cap cas sonava a menyspreu a la posició política que ocupava, que el que li agradaria de veritat era tornar a la recerca històrica.
Haurà estat precisament la sàbia combinació entre política i erudició, entre coneixement i servei públic, el que permet avui el seu llegat oferir-se a d'altres persones, perquè continuin la tasca. El relat del que s'ha esdevingut surt dels llibres per convertir-se en un terreny per a l'entesa i per a la convivència en termes pràctics, si sabem trobar, per mitjà del diàleg, els ingredients adequats. Aquest és el millor antídot contra la intolerància, l'amenaça més greu dels nostres temps.
dimarts, 15 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada